Les tisores pel mànec

L'abús de xerrameca em fa perdre el nord i ja no sé si em parlen de la cultura de la retallada o de la retallada de la cultura. El conseller Mascarell no perd la dignitat i defensa amb sil·logismes més o menys afortunats el fet d'haver acceptat posar-se al capdavant d'un departament amb la caixa plena de teranyines. I la poca capacitat d'actuació que això permet contrasta plenament amb l'opulència que mostra l'alcalde Hereu. Curiós. El primer comença mandat i el segon es juga d'aquí a no res la reelecció. Per tot plegat, és fàcil arribar a la conclusió que la societat es mou a ritme de legislatures.

Mascarell s'enfronta a un primer acte de protesta envers la retallada de subvencions. A ell no li queda més remei. No pot fer una altra cosa. Ho defensa amb bones paraules, amb aquest tarannà de professor universitari inalterable. La cita és demà a la plaça dels Àngels, amb el suport d'un centenar d'entitats i el lema “No retalleu la cultura”. Els convocants asseguren que la cultura no és una despesa, sinó una inversió, i que una mesura com aquesta farà desaparèixer els més febles. Amb les seves paraules, pinten el futur molt negre. En el discurs que va oferir l'altre dia en la Tribuna Ateneu, Mascarell també parla de futur, d'un altre futur d'un altre color, d'un color molt més càlid i radiant. El conseller de Cultura ha fixat la mirada en l'any 2020 com la data per tornar a veure el sol. Diu que ho té clar i demana que el sector faci un esforç d'imaginació. Afirma que el debat que ha generat la situació no porta enlloc. Diu que ara és un moment per “sumar”. Ja se sap, el concepte de suma o de resta canvia segons el punt de vista de qui té les tisores pel mànec.