Fusió musical dels Quicos i Botifarra al cor del Delta

En plena picabaralla política per les emissions de TV3 al País Valencià, a les Terres de l'Ebre s'ha fet un pas important d'unió entre els dos territoris. Així el grup de folk ebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i el cantador valencià Pep Gimeno Botifarra estan aquests dies enregistrant un disc conjunt al cor del Delta. Ho fan dins d'una barraca habilitada com a estudi de gravació. I això no és un simple toc folklòric sinó que d'alguna manera marcarà el producte final, ja que en no estar insonoritzada la barraca deixa que se sentin els sons de l'exterior, els ànecs, l'aigua o el vent.

Han gravat durant tota la setmana i la idea és que el disc, que editarà Discmedi, surti a la llum el mes de juny vinent. Per a la tardor prepararan un espectacle també conjunt, en el qual participaran els onze músics (6 dels Quicos i 5 de Botifarra). Aquest espectacle preveuen presentar-lo a la Fira Mediterrània de Manresa, tot i que els artistes volen fer preestrenes a Tortosa i a Xàtiva.

El disc es dirà La barraca. Un viatge musical des de la Catalunya del delta de l'Ebre fins a la Costera del País Valencià i inclou deu temes dels quals només un és amb música original, L'havanera de la barraca. Set temes més són inèdits però sorgeixen d'arranjaments de cançons tradicionals i dos (Fandango dels adéus i L'u d'Aielo) formen part de la discografia ja editada dels Quicos i Botifarra. També hi haurà cants de treball i de batre que s'enregistraran a l'aire lliure i sense música.

Els Quicos i Pep Gimeno Botifarra es van conèixer fa uns anys a Berga, però en els últims temps han coincidit una mica més. Tant els Quicos com Botifarra duen a terme una titànica tasca de recuperació de la música tradicional dels seus respectius territoris, que tampoc no és tan diferent i això els apropa encara més.

La idea d'enregistrar un treball junts es va gestar aquest estiu per festes de Deltebre, en què van coincidir en un concert. Després del concert el propietari de la barraca on graven, Salvador Gómez, els va etzibar que fessen alguna cosa junts, que ell els cedia la barraca. “Ja ens anava pel cap però allò va ser el senyal”, explica Arturo Gaya de Quico el Célio. “Això és el principi d'una gran amistat i esperem que no es quede en un únic projecte”, va afegir.