Francesc Miralles
Publica ‘El secret de Picasso', tercera novel·la de l'investigador Leo Vidal, basada en les estades del pintor a Horta de Sant Joan
“És bo que tota cultura viva tingui literatura d'evasió”
L'escriptor Francesc Miralles s'ha inspirat en les dues estades de Pablo Picasso a la bella localitat d'Horta de Sant Joan per construir una tercera aventura del periodista investigador Leo Vidal. Al El secret de Picasso (Edicions 62), que amb tota seguretat tancarà l'exitosa trilogia de Leo Vidal, el protagonista té la missió de trobar un Picasso perdut, pintat a Horta. Aventura i misteri a dojo.
Després d'‘El quart Reich' i 'La profecia 2013', Leo Vidal torna tres anys més tard.
Sí. Tant El quart Reich com La profecia 2013 són novel·les molt descontrolades, amb molta acció. De fet, el meu punt de referència han estat sempre les pel·lícules de James Bond, sobretot les de Roger Moore, que són les que veia durant la meva infantesa. Però ara he volgut centrar la història en un escenari molt més acotat. Quan vaig saber la història de Picasso a Horta la vaig trobar molt interessant. Vaig visitar amb Elias Gaston Membrado (descendent del flequer que va donar allotjament a Picasso durant la seva segona estada) els llocs on va estar-se el pintor, com el mas del Quiquet o la cova on va viure uns dies amb el seu amic Manuel Pallarès el 1898.
Per què li van interessar tant aquestes estades de Picasso a Horta?
En les biografies dels grans personatges, m'interessa especialment aquell moment en què tot dóna un tomb. I això passa en el primer viatge iniciàtic que Picasso fa a Horta, quan acaba de passar l'escarlatina, que era una malaltia molt greu a l'època. És significatiu que Picasso acabi vivint en una cova amb en Pallarès, tot el dia caçant i banyant-se al riu, una experiència xamànica. A més, d'allà va sortir parlant català amb fluïdesa. A la segona estada, el 1909, va desenvolupar el cubisme.
Picasso mai va oblidar la gent d'Horta.
És així. Als anys seixanta una delegació del poble el va anar a visitar i Picasso va estar contentíssim de rebre'ls. Volien obrir un museu amb obra seva i ell hi estava d'acord, però la condició era que havia de ser compartit amb obra de Pallarès. El problema va ser que la família de Pallarès no es va posar d'acord, si no a hores d'ara a Horta tindrien un museu amb obra original de Picasso i no un centre picassià amb reproduccions.
Vostè és un ferm defensor de la literatura popular, sense complexos.
Em sento com un artesà de la literatura. Conec el meu ofici i trobo bé que la gent, que ja té prou problemes a la seva vida quotidiana, vulgui evadir-se amb un llibre a la nit o llegir alguna cosa lleugera a la platja. És terapèutic.
Se l'ha criticat per aquesta defensa de la literatura d'entreteniment.
És que crec que la literatura catalana podria tenir molts més lectors que els que té, ara que ja hi ha tanta gent que pot llegir en català. Abans d'això era normal que la literatura catalana fos molt exquisida i literària. Però és bo que tota cultura viva tingui literatura d'evasió, i amb això que quedi clar que no renego de les obres més literàries.
Els seus llibres són més Dan Brown que Ken Follett. Hi està d'acord?
Sí. Ken Follett té un equip que es dedica a viatjar i documentar-se, però jo em limito a descriure allò que he vist i he pogut documentar personalment. Per això sóc incapaç de fer una novel·la històrica.