El viatge del comediant

El 2008, José Luis Guerín va ser al festival de Venècia presentant la seva pel·lícula En la ciudad de Sylvia. Un any més tard, va tornar com a membre del jurat internacional. I en l'interval entre aquests dos esdeveniments, va voltar un munt de ciutats i certàmens amb el film sota el braç. Doncs bé, d'aquesta vagabunderia surt un artefacte tan singular com Guest, alhora un diari filmat d'aquest any de viatges, el reflex d'un estat d'ànim respecte a la seva pròpia evolució i la del cinema, i la demostració que una obra mestra pot sortir dels llocs i els moments més inesperats.

En el seu periple per un munt de països de l'anomenat tercer món, Guerín no cerca l'autenticitat, ni tan sols el testimoniatge social. Allò que li interessa és la manera en què es poden captar imatges en aquests inicis del segle XXI, i com es poden fer retrats, i què passa quan tot això és responsabilitat d'un cineasta que no disposa més que d'una petita càmera de vídeo. En el fons, Guest fa honor al seu títol: avui dia, el director de cinema es només un convidat en un univers que ja no li pertany, perquè la realitat és cada cop més enganyosa i fugissera. La seva missió consisteix a endinsar-se en aquest mar de simulacres i treure una mica de veritat, però tot el que aconsegueix és una reflexió sobre el seu propi ofici. Per això Guest està filmada en un blanc i negre enlluernant, com si volgués tornar als orígens del cinema. Per això es va transformant a poc a poc en una pel·lícula no tant sobre la frontera entre el documental i la ficció –Guerín ironitza sobre el tema abundantment–, com sobre la impossibilitat d'explicar històries en el cine d'avui. Llavors només ens queda la nostra existència, i què en fem: viatjar i filmar, per exemple.