El segell del cine d'autor català
Carles Torras competeix a Màlaga amb ‘Open 24 h', nova mostra del tipus de film que triomfa als festivals
Ja fa anys que un cert tipus de cinema català d'autor triomfa als festivals d'arreu del món, amb resultats tan eloqüents com els més de 150 premis obtinguts els dos darrers anys. El Festival de Màlaga – Cinema Espanyol no n'és una excepció, a pesar del creixent fenomen de fans que s'ha instal·lat a la ciutat durant els dies del certamen: centenars de noies adolescents xisclen cada vegada que oloren una estrella televisiva –sovint de sèries d'Antena 3, patrocinador del festival, per cert–, ja sigui a les portes del teatre Cervantes, seu de les sessions de gala, o a l'hotel on s'allotgen.
Si Catherine Deneuve o Brad Pitt encenen els ànims al Palais des Festivals de Canes, a Màlaga es perd el nord per Mario Casas o Hugo Silva. Això no ha impedit, però, que Mar Coll triomfés aquí el 2009 amb Tres dies amb la família, o que Herois s'endugués el premi del públic l'any passat. Ahir el director Carles Torras va demostrar que pot ser-ne un digne relleu amb Open 24 h, un cru retrat psicològic, en blanc i negre, d'un personatge abocat a l'abisme, esclafat per circumstàncies familiars i laborals.
El film més personal
Codirector de Joves amb Ramon Térmens, que avui també competeix a Màlaga, i director en solitari de Trash, Torras ha escrit, dirigit i produït ara la seva pel·lícula “més personal”. D'una banda, perquè “parla d'emocions i estats d'ànim amb què ens podem sentir identificats jo i molta gent”, però també per “l'ús d'un llenguatge cinematogràfic molt elaborat”. Amadís de Murga protagonitza el film, secundat per José M. Blanco, Judit Uriach, Rubén Jiménez i Alice Bocchi.
Un altre perdedor, en aquest cas víctima de l'especulació immobiliària, protagonitza Cinco metros cuadrados, el reeixit segon llargmetratge de Max Lemcke, el director de Casual day. Fernando Tejero mostra els seus dots dramàtics en el paper d'un treballador que perd 50.000 euros i moltes més coses, però que lluita per conservar la dignitat mentre els especuladors juguen a pàdel i viuen en mansions.
