Crítica
dansa
Exercicis interns
Daniel Abreu ha convertit la sala gran del Mercat de les Flors en un espai per a l'exercici d'estats d'ànim o per a animals exercitant-se , que no és el mateix però ell hi sap trobar molts paral·lelismesa Animal, l'obra que acaba d'estrenar. Uns arbres secs invertits penjats del sostre –que podrien ser arrels– i un terra blanc cobert de pedretes grises –que podrien ser el subsòl– delimiten aquest lloc d'alta compressió natural on exploten els instintsmés baixos i les creacions més elevades.
La llàstima és que l'explosió no deixi traça del lligam existent entre les diferents formes d'aquests instints. Es troba a faltar un fil dramatúrgic que relacioni les escenes entre si i les converteixi en alguna cosa més que vinyetes d'una auca desendreçada. Amb tot, el dibuix és enginyós i vibrant, amb un modelament dels cossos nus extraordinari.
I de l'instint animal cru a la màquina mil·limètricament elaborada que, amb moviments encadenats i repetits, transforma l'energia en treball, i el treball en lluminosa genialitat. Quan a un cos se li suma un altre fent els mateixos moviments però a un ritme diferent, l'engranatge adopta noves perspectives i sorgeixen usos nous per als músculs sense fesomia d'aquest ballarins meravellosos. Altres vegades, a la cara se li suma una màscara i a la veu un to, per construir personatges que juguen amb les possibilitats de les paraules sobre les accions.
La companyia de Daniel Abreu és una de les més interessants de l'àmbit estatal per la recerca constant en els efectes de la psique sobre el cos i pel seu cuidadíssim grafisme corporal i escènic. Animal ens mostra alguns dels exercicis salvatges en aquest terreny, i tant de bo tornin aviat amb més elaboració.