Ja és primavera

No tan sols de jazz viu el Jamboree. El soterrani de la plaça Reial és també receptiu a d'altres formes de vida sonora que no contemplen la improvisació i els ritmes sincopats entre les seves prioritats. Els últims dimarts de cada mes el seu escenari està reservat a un duet molt especial que es conjura a partir de la cançó portuguesa, el fado, la bossa nova i la copla. Ells són la vocalista Núria Piferrer Névoa i el guitarrista Vicenç Solsona. Fruit de la bona entesa que van establir durant la gravació del disc-homenatge a la reina del fado Amália Rodrigues, Estranya forma de vida, la cantant i el músic s'han confabulat amb la voluntat de treure el màxim profit de la seva complicitat. L'esplèndida veu de Névoa, densa, intensa, dramàtica, adquireix sobre les cordes de Solsona una projecció lleugera i delicada, com si l'esgarip de les històries que explica es convertís en una carícia. Suposa una reveladora sorpresa veure com una intèrpret habituada al registre tràgic o si més no melangiós del fado, suavitza i entendreix les seves formes fins a uns nivells de seducció realment captivadors. Solsona, mentrestant, joguineja i remena el seu instrument amb el gaudi al rostre d'aquell que fa allò que més li plau. La química que transmet el duo, natural i espontània, genera un caliu que il·lumina la sala com si entre les parets cavernoses del Jamboree també hagués arribat la primavera. Ja ho saben, nevi o faci tempesta, els últims dimarts de mes no s'estiguin de baixar les escales que porten fins a la cava si volen que els sorprengui la primavera.