Lluir i participar
Fer país té el seu què. Ens queixem de Madrid i els barcelonins pequem del mateix pecat. Estic parlant de centralisme. Divendres a la nit l'artista mexicana María Inés Ochoa gravava un disc en directe a l'auditori Josep Carreras de Vila-seca dins la programació del BarnaSants. Era el primer cop que aquest festival arribava a la localitat tarragonina i sembla que no serà l'últim ja que la intenció per totes dues parts és mantenir la col·laboració. Aquesta és la intenció de Joaquim Garrigosa, director artístic d'aquest impecable auditori, dissenyat per Pau Pérez, que està en actiu des del 2002.
Garrigosa es queixava de ser transparents a ulls dels mitjans de comunicació. Barcelona eclipsa tota mena d'informació artística, excepte en comptades ocasions. Aquesta és una gran veritat. Quan a Vila-seca han estrenat obres importants, no han tingut dret ni a cinc segons d'un telenotícies, per contra del que passa a la capital.
La programació d'un auditori com el Josep Carreras se centra prioritàriament en la música clàssica. I això implica portar un ritme de treball i jugar amb molta més antelació que quan es tracta de programar música popular. Garrigosa m'explicava entre avellanes i cava que quan els de l'ICIC o qualsevol altra oficina institucional li ofereixen participar en algun dels circuïts, ja és massa tard perquè té l'agenda tancada i el pressupost exhaurit. Encara què això dels calés són figues d'un altre paner.
Per lluir cal participar. I l'auditori de Vila-seca no superarà la barrera del silenci si no agafa un altre ritme amb més cintura. I com succeeix a Vila-seca, succeeix a altres auditoris del territori català. Llocs amb una acústica fabulosa, molt ben equipats i còmodes. En alguns casos, millors dels que podem presumir els de Barcelona.
