Ics o xeix

Pel disseny de la portada, no se sabria pas dir. Les dues ics poden ser dues incògnites per resoldre en una equació (matemàticament incorrecta, però conceptualment encertada), però també poden ser una al·lusió incompleta a Amsterdam (cosa que per la temàtica de la proposta discogràfica, no seria una bajanada). Però si les llegim com a xeix, llavors es pot interpretar com una manera de reinterpretar la música en clau d'aquí. I potser aquesta es la lectura mes ajustada.

Sota l'acrònim CBLBLJV s'amaga la cobla Bisbal Jove. El fet d'aparèixer l'adjectiu jove en el nom de la formació indica que es tracta d'hereus d'una tradició anterior, i si bé en els casos de Reus i la Bisbal la diferencia pot ser d'allò mes lògica i necessària, no hi ha dubte que es tracta d'un apel·latiu passat de moda. És llei de vida. En tot cas la vida artística segueix paràmetres que no sempre tenen a veure amb la cronologia del desenvolupament vital, i ara la formació jove bisbalenca es fa acompanyar per la batuta, el saxo i la ploma compositiva de Xavier Molina per elaborar XX, una proposta discogràfica entre el jazz, el blues i la new age. No seran poques les veus
que veuran en aquesta proposta una banalització de la sonoritat nostra de la cobla, però en realitat el so que ens arriba des de la Bisbal demostra que els límits de la cobla només són els que vulguem imposar.

Més enllà del detall simpàtic i sorprenent de la nanosardana (s'ha d'escoltar; simplement deliciosa), la Bisbal jove s'afegeix a les molt diverses veus d'arreu del país que aposten per la cobla com a font d'expressió genuïna per a qualsevol estètica. Com a solistes, destaquen el mateix Molina al saxo, Àlex Vila a la tenora i els Marigo a la trompeta. Com a línia estètica, una proposta que cal tenir present.