Crisi i culpables

Una de les grans paradoxes de la crisi és que no ha trobat la icona que li serveixi de símbol. Inside job és potser la pel·lícula més didàctica que s'ha realitzat sobre la crisi, però s'enfronta al problema de donar-li imatge. Això fa que, per una banda, sigui una obra políticament corrosiva, plena d'intel·ligència, però que, per l'altra, en l'aspecte formal, funcioni com un documental expositiu incapaç de trencar amb les estructures més tradicionals.

Inside job neix com una obra clarivident. La caiguda de Lehman Brothers, la bombolla immobiliària i l'ambició de les grans companyies esdevenen la causa d'un fenomen que estén la seva xarxa arreu del món i provoca un malestar en el món global. Ferguson constata els fets amb gran rigor, amb dades econòmiques i amb una clara voluntat d'explicar didàcticament quines són les evolucions de la qüestió borsària. L'interès de la seva proposta no radica a buscar i trobar uns culpables de la crisi, sinó a mostrar-nos com els ha tornat a contractar l'administració Obama.

Ferguson demostra que és un documentalista intel·ligent, evita l'espectacle de la provocació a la manera de Michael Moore i aconsegueix una obra directe i reflexiva. Amb tot, la qüestió principal no acaba resolent-se i per molt que busqui es troba que en plena era de les imatges no sabem oferir-ne una del que està passant en el nostre món occidental.