Conte de Melianta

Una noia del veïnat de la Ferrès de Fontcoberta baixa a ballar a Banyoles, fa amistat amb un noi molt atractiu i aquest l'acompanya de tornada a casa. En passar per Melianta, la noia s'adona de l'hora que és, i exclama: “Valga'm Déu que és tard”. Tot seguit el noi és presa del pànic, el terra s'obre, i s'escapa cap a les profunditats. Era el dimoni, és clar. I l'indret per on desapareix el dolent seria el clot d'Espolla, un popular paratge on hi ha una font. Aquesta és la història que s'explica des de temps immemorials a la comarca –vés a saber amb quina intenció alliçonadora– i que s'acaba de traslladar a la col·lecció Contes de llegenda que edita el Consell del Pla de l'Estany. El text, convenientment adaptat al llenguatge actual, és de l'escriptora de literatura infantil i juvenil Maria Àngels Juanmiquel (que precisament és de Fontcoberta) i els dibuixos, de l'il·lustrador Jaume Geli, per a qui aquest encàrrec ha estat la primera incursió en el gènere. És el sisè lliurament de la sèrie, que té com a objectiu salvar aquesta part del patrimoni oral de la comarca. El pròxim, situat a Palol de Revardit, hauria de sortir a finals d'any, però la crisi farà que l'edició s'ajorni fins a l'abril del 2012.