Els anells de Carles Sabater
A Norbert Ibero el vaig conèixer arran d'un documental dedicat a la memòria del seu gran amic, potser el millor: Carles Sabater. Deu anys després de la mort del cantant de Sau, l'actor català va recordar davant la càmera de Televisió de Catalunya alguns dels moments i sentiments que els unien, des dels primers escenaris que van compartir amb el Cyrano de Josep Maria Flotats, fins a l'amistat i la confiança que van forjar en el dia a dia, després de cada assaig. El pas del temps no havia estat suficient per amagar les emocions. Encara el plorava. A les mans li brillaven d'una manera especial els anells de plata, que pertanyien a Carles. El cantant els duia sempre com un amulet als concerts. Norbert se'ls va quedar a tall simbòlic, com un record material que l'havia d'ajudar a mantenir-lo més a prop de la seva ànima.
Aquell any del documental, el 2009, els mitjans ens vam esforçar a recordar Carles Sabater i Sau per pura numerologia: deu anys del seu final. Però les convencions humanes són només això, convencions. I l'amistat o el record d'una cançó no funciona per números rodons ni quadrats, sinó per les emocions personals. És ara, en ple 2011, amb tota l'eufòria que viu la nova generació dels Manel i Amics de les Arts, que s'ha disparat d'una manera natural la passió per aquell rock català: els Sopa de Cabra i els Brams es reunifiquen, els Lax actuen al Liceu, Els Pets són reivindicats per tots els artistes joves... I els Dagoll Dagom preparen un espectacle musical dedicat al moviment, que inclourà els clàssics de Sau. Just ara que Carles Sabater torna a ser recordat d'una manera especial pels familiars i amics de Norbert Ibero.
No sé qui heretarà els anells, si faran cap a alguns altres dits àvids de simbolismes o si acabaran exposats al Museu del Rock. No importa. Amb ells o sense, Norbert ja li podrà tornar a donar la mà al seu millor amic.
