“Thérèse c'est moi”

L

La Ben Plantada es va publicar per primer cop en 32 gloses correlatives que Eugeni d'Ors va donar a conèixer a La Veu de Catalunya entre el 23 d'agost i el 5 de setembre del 1911. Més tard, el mateix any, les gloses es van aplegar en un llibre editat Àlvar Verdaguer de Barcelona. Estem en ple centenari de la publicació de l'obra que molts, no pas tots, consideren la més emblemàtica d'Ors.

M'ha fet molta gràcia constatar que algunes de les primeres manifestacions de la commemoració dels 100 anys de La Ben Plantada són de signe agressivament contrari. Deixeu-me citar-ne dos exemples. El primer seria el treball del professor Henry Ettinghausen, El protofeixisme de ‘La Ben Plantada'. Empúries, la Setmana Tràgica, Líbia..., recollit entre els 15 assaigs del llibre conjunt El pensament d'Eugeni d'Ors, publicat per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona. El llibre és molt bo però les reflexions d'Ettinghausen pequen de rajar pel broc gros. Violenta la lectura de La Ben Plantada a partir d'una interpretació retroactiva forçada, basada en les actuacions de l'autor a partir de la Guerra Civil. Les seves afirmacions són massa implacables, intransigents i unilaterals.

Per una altra banda, el divendres de la setmana passada, per a més ironia, el dia després del recordatori dels 80 anys de la proclamació de la República, es va fer la tradicional lectura de fragments d'una gran obra literària al Parlament de Catalunya com a anticip del Dia del Llibre. I no cal dir que el llibre triat enguany no va ser pas La columna de foc, de Gabriel Alomar, que es va publicar fa 100 anys, o Llibret de versos, de Teodor Llorente, de qui es commemora el centenari del traspàs. Es va triar La Ben Plantada.

I com és possible que el mateix llibre titllat de protofeixista per uns sigui apte per als altres per ser llegit a fragments en públic per representants del govern de la Generalitat de Catalunya al Parlament. Crec que la resposta és que uns carreguen massa les tintes contra Ors mentre els altres es disloquen cap a l'extrem oposat i actuen alegrement com si no passés res. Fa una eternitat que dura aquest estira-i-arronsa polaritzat a l'entorn de la figura d'Eugeni d'Ors amb els uns que sobreactuen i els altres que infraactuen.

Em sembla que ja seria hora que ens deixéssim d'extremismes i polaritzacions i enfoquéssim d'una manera veraç i sensata la personalitat humana, intel·lectual i artística d'Ors. Era un personatge d'una extraordinària complexitat. Aquesta és la clau de volta per entendre Ors i no s'hi valen sectarismes, simplificacions i reduccions. Podríem començar per entendre la projecció d'Ors sobre la Teresa, amb tot el que té de llums i ombres, afirmacions i contradiccions, veritat i anhel. Com Flaubert tenia una relació conflictiva amb Emma Bovary. Igual, igual.