El paper encara forma part de la nostra vida (íntima)

El debat de moda en el món del llibre continua sent el futur del paper. Com a la premsa. No es parla de fer millor periodisme, ni millor literatura. Parlem del suport. Imagineu-vos aquest dissabte fent un tomb per passejos i rambles de les vostres ciutats i pobles (enguany també cal imaginar els passejos i rambles d'on passeu les vacances): les paradetes folrades amb la senyera, les roses i llibres. Un Sant Jordi de l'era de paper. Oi que és bonic?

Doncs d'aquí uns anys aquest entranyable paisatge pot canviar. Les paradetes esdevindran una mena de caixer automàtic en què es podrà descarregar les novetats de la diada. Signatures? Si no són electròniques... Ara que hi som a temps, hem de preveure no treure-li poètica a la poesia. Això no vol dir anar en contra del llibre digital, sinó pensar en el Sant Jordi del futur. Fa un parell d'anys, els autors signaven una mena de targeta amb un codi de descàrrega. Per aquest Sant Jordi, la Universitat Oberta de Catalunya ha organitzat un taller sobre llibres digitals i als alumnes se'ls ha obsequiat amb una descàrrega.

Però per als amants del paper potser no està tot perdut, el paper continuarà com a fetitxe i el Sant Jordi serà la gran festa del llibre de paper. Un cant a la tradició. Gairebé com les fires de formatges i embotits artesanals.

I les cases? Què farem amb les llars de l'era del llibre digital? De moment es preveu un gran canvi en el disseny del mobiliari tradicional perquè, caldran les llibreries? Després de la tele, el llibre és l'objecte més present a les llars. Fins i tot aquelles on no es llegeix. El primer símptoma del canvi és que han desaparegut del menjador aquelles enciclopèdies que els pares van comprar a terminis amb el convenciment que millorarien els estudis dels fills.

Són tants els interrogants que planteja el suport que ens oblidem de la literatura. Tant, l'hem oblidat, que hi ha la sensació que es fan molts llibres, però que la literatura va de baixa. De fet, si fem un repàs de les novetats d'aquest Sant Jordi comprovem que en temps de crisi l'autoajuda va a l'alça, però cada cop pren més forma de narració novel·lística. També evolucionen els llibres dels mediàtics que es disfressen de reflexions profundes. També el concepte de best seller canvia, i s'editen obres que pretesament són molt ocurrents i que barregen l'humor, l'experiència personal i la possibilitat d'un bon reclam a la faixa del llibre.

Jo, com que em trobo confús, m'inspiro en un d'aquest llibre: La tendresa del paper higiènic, escrit per Josep Maria Portavella i Pallàs, membre del grup The Chanclettes. Proposa una sèrie de reflexions estructurades des del tron de la tassa de vàter. En prenc nota: em tancaré al lavabo i pensaré en el futur del llibre. Estic convençut que arribaré a la conclusió que de paper encara en farem servir força temps.