“L'endemà de Sant Jordi el paisatge és desolador”

No. Des d'aquí no tenim aquesta sensació. Els estudiants dels instituts vénen a buscar llargues llistes de lectures recomanades. No crec que els joves escolaritzats llegeixin menys. De fet, en aquesta llibreria vivim dins d'una certa estabilitat, tot i que també és cert que a Vilafranca tenim poca competència.

És un mercat que encara és molt minoritari. Els editors no hi posen facilitats, però el cert és que en deu anys l'electrònica ha canviat totalment el sector de la música i hem d'estar preparats. Com que ja hi ha una experiència prèvia, sembla que els editors volen controlar el procés que es farà en aquest negoci. I, a més, hi ha tot un gruix de generacions que venim del paper que difícilment passarem al llibre electrònic. En canvi, les noves generacions són un dubte... viuen permanentment enganxats als ordinadors.

Sí, és una fórmula que cada vegada es fa servir més i que s'ha convertit en quotidiana. Hi ha molts autors, més dels que la gent es pot imaginar, que han trobat la manera de fer públiques les seves obres. En aquests casos l'edició és molt fàcil, però la distribució és molt difícil. Els llibreters volem tenir garantit el dret a la devolució, i amb aquestes edicions per internet no el tenim, amb la qual cosa és difícil que assumim el risc que això suposa.

Són edicions senzilles perquè se salten la figura de l'editor i, si fas això, o tens coneixements d'edició o, a vegades, es tracta d'obres editades més per complaure certes vanitats que no en resposta a un criteri de qualitat. És cert, però, que també hi ha coses bones.

El primer problema que tenim és el de la sobreproducció de llibres i n'hi ha alguns que es fan aprofitant la repercussió mediàtica d'alguns personatges. En aquests casos hi ha molta producció de llibres inútils que serveixen per resoldre el problema a l'hora de regalar un llibre fàcil. Jo no els qüestiono perquè aquests autors també fan pila i ajuden aquells que necessiten un llibre-regal.

Sí. I aquí, per sort, la novel·la en català.

Jo crec que aquí no es notarà gaire, però hi haurà llocs que sí. Sant Jordi és el 10% de tot l'any o més. És el dia que tothom compra un llibre. És com un tsunami. A la llibreria queda tot capgirat. L'endemà el paisatge és desolador.

Jo m'escapo de la moda i faig recomanacions poc sotmeses a les fluctuacions del mercat. Aquest any jo recomano Las furias de Janet Hobhouse. És una autobiografia escrita exquisidament que ofereix una mirada a tres generacions de dones que retraten la dependència mare-filla i el que la bellesa té de salvació i de condemna. I ofereix la possibilitat de conèixer Phillip Roth en sabatilles i per acabar pensant que sempre és millor l'obra que l'autor.