De militant a mercenari

Hi ha una seqüència pràcticament inicial de Carlos en què el protagonista, que encara no ha realitzat les accions que van convertir-lo en el terrorista més buscat durant els anys 70 i 80 del segle passat, es complau en el propi cos remenant-se els testicles. Va ser just després de ser operat d'un tumor als testicles que, a conseqüència d'una llarga negociació entre el govern francès i la junta militar-islamista sudanesa, Carlos va ser segrestat i dut a París, on continua en una presó. Perdonin l'expressió, però és com si haguessin “agafat pels collons” un individu que, tal com el retrata aquesta pel·lícula, sembla fascinat per la seva virilitat (i per les armes, com una extensió del seu membre) mentre actua a cops de testosterona. Illich Ramírez Sánchez (nom real de Carlos, intensament interpretat per Edgar Ramírez) és presentat, doncs, com un mascle potent que primer canalitza la seva violència a través d'una militància radical i suïcida, però que, per un brutal instint de supervivència, va convertint-se en un mercenari confusament emparat en un discurs polític. El cas és que Carlos, que s'exhibeix als cinemes en una versió que redueix a la meitat les cinc hores i mitja de la superba sèrie televisiva, no només és el retrat d'un personatge extrem, sinó el d'una època en què, després del 68, una determinada esquerra europea va embogir en l'ús de la violència amb unes formes que anticipaven les del terrorisme actual, la guerra freda continuava i començaven a emergir els poders islàmics. Alguna cosa, doncs, cueja en el present des del qual s'ha realitzat aquest film d'acció que transcorre a un ritme trepidant, però s'ha fet amb molta reflexió.