L'intel·lectual resistent

Fa uns dies, Jordi Llovet presentava el seu llibre Adéu a la Universitat amb el simptomàtic subtítol de L'eclipsi de les humanitats. En les entrevistes per presentar-lo en societat, Llovet no es va cansar de repetir que les humanitats estan desapareixent com a pilar del saber i només resten les ruïnes d'algunes especialitats un cop desactivat el seu poder de transformació de la societat. Llovet diu que el problema comença per baix, i “els plans d'estudis de l'educació secundària són els que han portat a l'estat de ruïna cultural en què es troba el país. A l'ESO, en què s'haurien de fornir les bases de l'educació i la cultura, la situació és penosa”.

Comentant una desafortunada frase del conseller de Salut, Boi Ruiz, en què deia que “si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s'ho pagarà vostè”, el mateix Llovet, en un article seu, afirma: “El govern actual de Catalunya, venut als corrents d'opinió que només poden sortir de persones amb un desconeixement absolut del que significa la fastuosa tradició filològica, històrica, artística i fins i tot política d'Occident, no és capaç d'entendre ni remotament que calgui gastar un sol euro en els estudis de cultures antigues, les quals, encara que determinen moltes de les nostres formes de vida, no serveixen per fer circular la força de treball ni les mercaderies arreu del continent”. Apostaríem que no és un tema només d'aquest govern sinó també dels anteriors, i no només aquí. Occident ha fet una aposta per la tecnologia i la ciència per sobre de les humanitats. I, en concret, per una ciència i tecnologia que pugui donar guanys econòmics a curt termini als lobbys diversos: indústria petroliera, farmacèutiques, electrònica de consum... Tot plegat ens fa pensar en una societat en què l'estudi, la cultura i fins i tot els erudits han passat a ser una extravagància poc contemporània. El pensador i politòleg Noam Chomsky té escrit un pamflet anomenat 10 estratègies de la manipulació, de recomanable lectura, en què diu: “Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure el públic a creure que és «moda» ser simple, estúpid, vulgar i inculte. Instant a tractar com a «bitxo estrany» qui pensa més del compte. Irònic, no?”. Només cal fer una ullada als canals de televisió per comprovar-ho. I remata: “La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors sembli, sigui i romangui inabastable per a les inferiors”. Si aquesta afirmació per ella mateixa ja fa esglai, malauradament la mediocritat de l'ensenyament sembla estendre's a totes les capes socials.

Les universitats han renunciat a ser un laboratori social, un espai de coneixement i d'estudi per ser una mena d'autoescola que prepara bons conductors però sense idea de cap on anar. Ara sembla que l'únic que hem d'aprendre és allò que ens farà aconseguir un lloc de treball ben remunerat. Què deuen explicar els professors d'econòmiques o empresarials, quan cap d'ells va preveure la patacada que ens hem ventat tots plegats? I els d'humanitats? Doncs justament aquests són dels pocs que no han de canviar el discurs perquè fa segles que ensenyen allò que ja va dir Ciceró: “Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res”.

I tot plegat passa quan els sociòlegs i alguns economistes espavilats diuen que estem en la societat del coneixement. Quin coneixement? El de tècniques de venda?, el d'estratègies bancàries?, el de la manipulació transgènica dels aliments? Negar la ciència a hores d'ara seria absurd, però sense les humanitats tot plegat és buit, superflu, prescindible. Tanmateix, Llovet deixa oberta una porta a l'esperança.“De la mateixa manera que es busquen energies alternatives per a la pròpia supervivència del sistema, potser un dia es farà el mateix amb les humanitats”. Preferim pecar d'ingenus que no pas de resignats: una altra universitat és possible i ens quedem amb una frase de Llovet, escoltada a L'hora del lector: “L'intel·lectual, avui, és un resistent”. Resistim, doncs, si us plau.