Fent bullir l'olla

Aliens a les tempestes i fugint de les calamarsades, Obrint Pas van aconseguir que l'Apolo es convertís en una olla a pressió en la presentació del seu setè disc, Coratge. Un treball en format de llibre disc més reflexiu i madur però sense deixar d'apuntar amb certesa i prémer el gatell sense oblidar mai els orígens. D'aquest disc van sonar fins a set peces noves que automàticament ja s'han integrat en el repertori dels valencians i que ja eren corejades pel públic, que suava la cansalada en la pitjor vetllada perquè s'espatllés l'aire condicionat de la sala. Obrint Pas és d'aquells grups que ha tingut la fortuna de viure un recanvi generacional en les primeres fileres dels seus concerts, un nou públic que ha assimilat les obres del passat però que fan seves des de la primera escolta el nou material que el grup els ofereix.

Només El país de l'olivera i l'inici de Si tanque els ulls van servir de respir rítmic en una nit marcada pels sons més revolucionaris. Amb els anys Obrint Pas s'han convertit en una maquinària ferma, sense fissures i amb les idees clares. Un grup que no va dubtar a dedicar No tingues por a Patricia Heras i a enaltir el coratge del títol del disc amb cants d'esperança però també de lluita. Obrint Pas va disposar per a l'ocasió de les col·laboracions de Xabi Arakama tocant la trikitixa, la guitarra acústica de Borja Penyalba i els components d'Orxata Sound System, que, a més de fer de teloners, també els van acompanyar al final amb La manta al coll.