Crítica
clàssica
Bona tornada
Una estrena és una bona manera de tornar a l'activitat concertística després de la pausa pasqual. Imatges d'un món efímer neix d'un encàrrec de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) a Josep Maria Guix, director del festival Nous Sons (o exdirector, atès l'estat incert del certamen), i la formació, sota la batuta del seu titular, Manel Valdivieso, va fer justícia a la subtilitat de les sonoritats i a les atmosferes contemplatives alhora que mòbils creades pel compositor reusenc. La JONC va plantejar aquest concert final de la seva 50a trobada com un viatge invers del segle XXI al XX que continuava amb la Rapsòdia-concert per a viola, de Bohuslav Martinu. Anna Puig és una prova fefaent dels efectes benèfics que projectes com el de la JONC tenen en el desenvolupament dels músics joves. Amb musicalitat exquisida, la violista catalana quasi va aconseguir el miracle de fer oblidar el bucolisme ensucrat que presideix bona part de la partitura de Martinu.
El punt d'arribada del periple va ser aquesta obra sempre complexa i fascinant que és La consagració de la primavera, de Stravinsky. El principal mèrit de la versió va ser la cohesió i precisió en la resposta de la JONC, tant col·lectiva com individual, començant pel germinal solo de fagot. Valdivieso va domesticar el salvatgisme de la partitura, però la pèrdua en crua visceralitat va ser compensada per una hàbil dosificació dels efectes i un bon control dels paroxismes orquestrals. L'acord final va ser la fuetada lacerant que mereixia aquesta notable interpretació.