Dones que llegeixen i una russa al tren

Aquests dies posteriors a Sant Jordi els trens i els metros són plens de gent que llegeix llibres. Les dones, sobretot. Es podrien estalviar les enquestes que acaben dient que les dones són més lectores que els homes. Pugin al tren, baixin al metro i l'enquesta ja està feta. En aquests llocs, els homes són més de llegir diaris. En canvi, les dones amb un diari a les mans són excepcionals. Tant, que quan te'n trobes una sembla que no sàpiga ben bé com agafar-lo. ¿Per què els homes llegeixen els diaris recollint-los i plegant-los i les dones –parlant en general– els llegeixen amb els braços estesos com si la lectura fos provisional i els haguessin de tancar d'un moment a l'altre? Encara una altra cosa: ¿per què els homes llegeixen els diaris com si els anés la vida i creguessin a cegues el que els diuen i les dones, en canvi, hi posen uns ulls, unes celles i una actitud en conjunt de gran escepticisme?

Parlàvem de la lectura de llibres en els transports públics. Els llibres dels dies posteriors a Sant Jordi semblen més nous, més brillants, més acabats de fer i de comprar que els que es veuen en aquests mateixos llocs en altres moments de l'any. En altres moments de l'any els llibres també deuen ser nous o acabats de comprar, però tenen un aspecte cansat i de fi de temporada, alguna cosa d'indult, com si haguessin estat rescatats després d'haver-ne anat ajornant la lectura tot l'any i considerar que no serien llegits mai més. Els llibres de Sant Jordi són llibres rejovenits, amb textura de pell de nadó.

Això que passa aquí deu ser habitual també a l'estranger. Dimecres de la setmana passada vaig agafar el tren de mitja distància que surt de l'estació de Sants a les 10.16 per anar a Girona. Vaig triar seient en aquella mena de departaments que estan proveïts d'una tauleta central al voltant de la qual els usuaris poden viatjar encarats, i quan ja estava acomodat van arribar tres joves, dos nois i una noia, que es van asseure un al meu costat i els altres dos al meu davant. La noia, just al davant. Eren russos. Trobar russos en un tren és com trobar americans muntant a cavall amb un barret d'ala ampla i armilla, francesos bevent xampany en un cabaret, italians amb samarreta en una trattoria o espanyols en una plaça de toros. El tòpic fet carn. La literatura i la cinematografia russes o ambientades a Rússia, d'Anna Karènina a Doctor Zhivago no tindria cap mena d'entitat ni seria res sense els trens.

Els dos nois van treure un ordinador cada un. Primer hi van consultar el trajecte que farien –vaig entendre que anaven a Portbou i d'allí volien arribar a Tolosa de Llenguadoc– i després es van dedicar a jugar a marcians, cada un pel seu compte. La noia havia tret un llibre de la bossa. El va obrir pel punt i se'l va posar a llegir. Era en ciríl·lic, però vaig entendre que es tractava d'El vell i el mar d'Ernest Hemingway. Vaig tenir una mica de decepció. D'un lector rus sempre esperes una novel·la russa. Els nois jugaven, la noia llegia, i així vam anar passant el viatge. Un moment, a un dels nois se li va encallar l'ordinador. Va demanar auxili a la noia. Ella va deixar el llibre sobre la tauleta, va agafar l'ordinador, li va donar quatre cops de tecla i l'hi va tornar com nou. Va agafar el llibre i la lectura d'El vell i el mar va seguir. És estrany venir de Rússia per llegir les històries marítimes de Hemingway en un tren que va de Barcelona a Girona un matí de temps esplèndid. Entre poc i massa. És bo ser lector, però aquella noia russa no va saber res dels cavalls tancats en una cleda dels afores de Granollers, dels borregos de Cardedeu, dels plàtans de Llinars, del Turó de l'Home, del campanar barroc de Sant Celoni, dels ferros i el ciment de l'Empalme, de les fagedes de Sils o de la Devesa de Girona, on els vaig deixar. Em va saber greu per ella, no per ells. Les lectores de trens de rodalies i de metro poden llegir impunement perquè tenen el paisatge molt conegut i el ritme de les estacions cronometrat de tant fer cada dia el mateix trajecte. Les russes traurien també profit d'interrompre la lectura i mirar per la finestra.