‘Mezza voce' pianística

El gener de 2010, la Schubertíada de l'Illa presentava aquesta pianista en una sessió d'homenatge a Alícia de Larrocha. Amb 22 anys ens va deixar impressionats per un Haydn transparent i per la Fantasia op. 17 de Schumann, tot i que no ens va acabar de convèncer el Chopin que ens proposava. Ara ha tornat de la mà d'Ibercàmera i, com que les coses van a repèl del que un pensa, va començar precisament amb tres Scherzi de Chopin, la va emprendre amb el Mephisto-Walzer núm. 1 de Liszt i, a la segona part, va reincidir amb una Balada núm. 4 una mica alambinada de Chopin. Els anys diran si evoluciona positivament però pensem que aquest no és el seu repertori. Buniatixvili destaca per aconseguir tons sedosos, grans moments de delicadesa i intimisme sobretot quan extreu una mitja veu al piano, equidistant de les estridències i dels pianissimi. En virtuosisme i força profunda, de moment no pot competir amb els grans especialistes que han fressat aquests camins i dubtem, per la pulsació que té, que hi arribi. Semblava que li serien propicis els dos Intermezzi de Brahms que ens va donar en un prodigi de delicadesa, però en aquest cas semblava més repetir una fórmula que no pas recrear l'obra en aquell moment. Va continuar amb Tres moviments de Petruixka de Stravinsky que hem sentit més nets i més ben construïts. I va excel·lir, ara sí, amb la primera de les propines, com fa un any a l'Illa, el Preludi núm. 4 de Chopin.