Eterna joventut

De sobte un s'adona que hi ha vida musical al país més enllà de les efervescències del pop i del recompte a la llista de vendes. Sonen unes línies melòdiques que ens resulten familiars, identificables amb una manera de fer i d'entendre la música que inevitablement ens transporten al passat, però amb una energia i una intensitat que encomanen vitalitat i entusiasme. Al damunt de l'escenari, quatre individus bregats que pentinen cabells blancs i venerables calbes es transformen en uns xavals amb la il·lusió i la felicitat gravada al rostre. El poder de la música que durant trenta anys han compartit sembla haver-los concedit el privilegi de l'eterna joventut. Responen al nom de Pegasus i són un exemple de constància, perseverança i convicció en un món, el de la creació artística, tot sovint sotmès als capricis dels corrents de moda. La principal virtut dels integrants de Pegasus resideix precisament en la fidelitat que sempre han mantingut envers ells mateixos, malgrat que els temps no els hagin estat del tot favorables. Aquesta integritat és la que els ha premiat amb el respecte d'un públic que la nit de dimarts va omplir la sala Luz de Gas i va convertir en una autèntica celebració el concert on oferien un repàs a les seves tres dècades d'història. Una sessió vibrant amb un Kitflus especialment lluminós als teclats, Rafael Escoté com a pal de paller des de la línia de baix, Santi Arisa en la seva versió d'incombustible de fura de les fustes, Max Sunyer en el vèrtex de les cordes elèctriques i la incorporació de Dan Arisa com a injecció rítmica des del relleu generacional. El jazz-rock mediterrani segueix volant alt.