Això és espectacle

Mathieu Amalric potser és un dels millors actors europeus de la seva generació. No content amb això, però, també ha volgut passar a la direcció, i des del 2001 compagina les dues tasques. Tournée és la seva penúltima pel·lícula (presentada a Canes l'any passat: quina mania, la dels distribuïdors d'aquest país, d'endarrerir les estrenes innecessàriament) i és també un objecte estrany, una mena de barreja entre Arnaud Desplechin, Fellini i Cassavetes que no deixarà ningú indiferent.

El mateix Amalric interpreta un productor d'espectacles de music-hall, per dir-ho d'alguna manera, que s'assembla molt al Ben Gazzara de The killing of a Chinese bookie, l'obra mestra de Cassavetes, i que també interacciona amb les seves noies jugant un paper ambigu. Però aquí no som davant una tragèdia minimalista sinó d'un còctel vitalista i enèrgic que parla sobre la vida i l'espectacle (en la gran tradició francesa de Renoir, per exemple), però també sobre la dificultat d'harmonitzar l'una i l'altre. El discurs sobre la representació (que Amalric continua a L'illusion comique, recentment presentada al Festival de Cinema d'Autor de Barcelona) no es trasllada, així, a la realitat, sinó que aquesta es mostra molt més complexa, encara que també incapaç de desfer-se dels mites i tòpics de la ficció.

Excessiva, per moments histèrica, però també emotiva i irresistible, Tournée és ara per ara el cim d'un cineasta que es va fent a poc a poc, sense pressa, encara que també sense reprimir-se pel que fa a la quantitat d'idees que és capaç d'exposar en una pel·lícula. Això potser juga en la seva contra en alguns moments, però també proporciona al film un aire alhora de celebració melancòlica i de reflexió desbordant que li atorguen la seva innegable personalitat.