Amb llibertat

Trasbalsat per la sort del nostre país en el seu exili de Cambridge, Robert Gerhard es preguntava si tal com anaven les coses la paraula llibertat no esdevindria un anacronisme. La llibertat assolida en les obres de pura creativitat, en canvi, li esclatava: l'impacte causat dijous pel seu Quartet per a corda núm. 1 va ser extraordinari: una obra de fa més de cinquanta anys ens apareixia amb una contemporaneïtat, un rigor i una expressivitat indescriptibles. La perfecció suma dels músics del Quartet Arditti ho va facilitar. És una obra amb tensió constant, sorpreses inacabables, un fil conductor impecable, plena d'un sentiment dolgut i amb una elegància superba. El mateix podríem dir del Quartet núm. 2, format per set cèl·lules enllaçades. L'Arditti n'ha fet aquests dies l'enregistrament, que, pel que hem sentit, és probable que superi el que hi ha al mercat.

La sessió va ser molt completa perquè l'estrena a Barcelona del Quartet per a corda núm. 3 Raging in the Dark, de Benet Casablancas, era un altre esdeveniment. L'Arditti va subratllar les tensions internes de la música enfrontada, semblava, al dur context urbà dels nostres dies, i em va semblar extraordinari el segon moviment, Lento assai, una visió distanciada dels sons del món, i va quedar clara la valentia d'integrar-la en un programa amb dues obres de Gerhard i la perfecció del més discursiu Quartet per a corda, op. 3, d'Alban Berg.