“Hem de fer compatible la identitat amb l'evolució”

Hem de tenir clar que no és el mateix. El marge, la riera, el turó, la vinya... les actuacions sobre aquests elements entren en competència amb altres tipus d'actuacions. La inclusió de polígons industrials o infraestructures provoquen canvis d'ús al territori. El que hauríem d'aconseguir és fer compatible la identitat amb l'evolució i el progrés.

Com una eina per abordar els problemes que puguin afectar la comarca, plantejar alternatives i reforçar els vincles entre la universitat i la gent compromesa amb el territori. Jo crec que mitjançant aquest congrés garantim que la gent del territori s'aprofita més del coneixement que es produeix des de la universitat.

L'art és un mecanisme per ajudar a reflexionar sobre el valor cultural del paisatge. El paisatge és el reflex de la història i d'una manera de ser d'un territori. L'ordenació territorial va lligada amb les garanties de preus justos per als viticultors i amb la generació d'un espai harmònic on cadascú es desenvolupa al seu lloc.

El polígons s'han de fer quan són necessaris i s'han d'introduir i inserir bé en el paisatge. El paisatge cultural per excel·lència al Penedès és la vinya. La història, la literatura, el cinema ho han explicat així. Les instal·lacions efímeres o els miradors que es presenten en el projecte Miravinya tenen la funció de rellançar aquesta idea.

És una conseqüència del primer congrés. Ha de ser un ens que vetlli pel paisatge, assessorant els ajuntaments i el Consell Comarcal.

De moment, tot el que està relacionat amb el paisatge es pacta. La clau és saber si et creus o no et creus que el paisatge vitivinícola té un futur. N'hi ha que pensen que el sector està agonitzant, però també hi ha una nova generació d'elaboradors que aposten per productes de qualitat i que es basen en el territori... Jo veig que les grans marques són, cada cop, més sensibles.

L'agència farà suggeriments, però el més important és la gent. Tenim molt clar que no volem que contaminin l'aire o l'aigua, però la contaminació visual encara no es té en compte. Hi ha una disbauxa.

Hem anat consumint terreny per a infraestructures i ara ens queden zones perdudes enmig de les infraestructures. Culturalment sembla que l'agricultura representi el passat i la indústria, el futur. Però aquesta és una idea del segle XVIII. Fa falta una reflexió sobre la metropolització del Penedès. No es pot magnificar ni obviar. Per a l'àrea metropolitana és important mantenir el paisatge vitivinícola. L'ha de conservar. La ciutat no és un monstre però tampoc no és El Dorado, i el Penedès podria ser un espai de qualitat paisatgística i ambiental en un context cultural diferent. Seria un dels pulmons de Barcelona.