SGAE, un mandat perpetu
A la SGAE ja es viu ambient electoral. El 30 de juny els socis escolliran una nova junta, però tot sembla indicar que la candidatura guanyadora donarà continuïtat al polèmic Eduardo Bautista com a president del consell de direcció. No sé quants anys porta en Teddy dirigint la societat de gestió, més de vint segur, però ell s'aferra al càrrec com ho fa Ángel María Villar en la federació espanyola de futbol o Muammar al-Gaddafi en el govern de Líbia.
Llegeixo unes declaracions dels músics Víctor Manuel i Sabino Méndez, i també les del cineasta Manuel Gómez Pereira (tots tres formen part d'una candidatura unitària), en què donen el seu total i absolut suport a Eduardo Bautista. Sembla que ells no hi creuen en els avantatges que impliquen les renovacions, els canvis de cara i d'estil, que tot va junt i acompanyat. Els seus arguments es fonamenten en la capacitat de recaptació que avui en dia mostra la SGAE en comparació a quan Bautista va arribar a la cúpula de la societat. És cert, no hi ha color. Però també és cert que si alguna cosa necessita la SGAE per trencar la barrera del so, és un canvi dràstic d'imatge.
Si no ets soci de la SGAE, la SGAE no et cau bé. I ser soci de la SGAE tampoc és condició per despertar les simpaties d'una gestió polèmica, per com es gestionen les sales Arteria (podríem qualificar de fracàs la de Barcelona?), per aquesta imatge de vampirs recaptadors, d'homes i dones de frac que truquen a les portes dels menys afavorits per xuclar-los la sang i els guanys. Mentre Eduardo Bautista segueixi manant, canviar el parer de l'opinió pública és una autèntica quimera. I encara més quan sembla que aquest senyor manarà a perpetuïtat com Ángel María Villar a la federació espanyola de futbol o Gaddafi a Líbia.