Crítica
clàssica
Un Poulenc revisitat
Els intèrprets van ser d'excepció i l'orquestra, amatent
L'atractiu Concert per a dos pianos i orquestra FP61 de Francis Poulenc va ser interpretat per primera vegada a Barcelona el 15 de maig de 1950, amb el compositor al piano acompanyat per l'aleshores jove pianista Alícia de Larrocha. El setembre del 2008, i amb la direcció de Christian Zacharias, l'OBC va programar-lo amb Lourdes i Lluís Pérez Molina com a solistes. Diumenge, els mateixos pianistes amb l'Orquestra de les Terres de Lleida, dirigida per Alfons Reverté, també el va oferir. Va ser un esdeveniment de primera categoria: uns intèrprets d'excepció, un director sensible i una orquestra amatent. Un dels millors moments de la temporada.
El programa estava molt ben estructurat ja que hi va haver una obra introductòria, el poema simfònic Pastoral de Juli Garreta, molt adient si bé no gaire ben precisada la fusta en el seu inici. La segona part la va omplir la Simfonia núm. 3, op. 78, “amb Orgue” de Camille Saint-Saëns. És una obra magnífica, especialment en el seu darrer moviment, amb la intervenció de l'orgue, confiat en aquest cas a Jordi-Agustí Piqué, que li acaba de donar solemnitat i rotunditat. Cal no oblidar que a part d'exercir com a pianista, compositor i director d'orquestra, Saint-Saëns va ser des del 1857 organista titular de La Madeleine. Reverter va extreure de l'orquestra grans moments com ara un magnífic Poco adagio i els exuberants Scherzo i Finale. Com el Larghetto del ja comentat concert de Poulenc, que va ser de somni.
