Piano honest

Els ingredients per a un bon concert són més fàcils d'exposar que de combinar: un programa amb obres de primera qualitat i una intèrpret rigorosa i sensible. En el concert d'Elisabeth Leonskaja el punt de cocció va ser l'òptim i el resultat, per tant, altament estimulant. Hi va haver, tanmateix, un ingredient cabdal: l'honestedat. Lluny de faramalles mediàtiques, Leonskaja ha desenvolupat una carrera on el compositor sempre ha ocupat un lloc preeminent, molt per sobre de la temptació de lluïment egoista. Hi haurà pianistes de mecanisme més espectacular, però a Leonskaja no li tremola el pols quan aborda peces fulgurants com els Feux d'artifice de Debussy que va oferir com a propina.

La complexa facilitat de Mozart i la seva Sonata KV 332 ja ens va posar en el bon camí, amb una Leonskaja elegant sense amaneraments, mentre que en el primer temps de la Sonata núm. 32 de Beethoven la pianista georgiana va cohesionar les tensions i els sobtats canvis de to, abans d'exposar la celestial Arietta amb una naturalitat desarmant. La segona part prometia emocions més abrandades, no tant en dos dels Sonets de Petrarca de Liszt, dels quals la intèrpret va respectar amb cura la seva natura cantable, com en els Estudis simfònics op. 13 de Schumann. L'agitació del discurs mai no va ser en detriment d'un impecable control formal, mentre que l'oasi líric de la penúltima variació va ser el trampolí perfecte per a la joiosa expansió del final. Ni la tronada exterior ni el soroll interior van impedir que Leonskaja protagonitzés, juntament amb l'impressionant concert de la Simfònica de San Francisco, un final de temporada immillorable per al cicle Palau 100.