Les arrels del vi
Sant Martí d'Empúries acull avui i demà una fira petita però amb encant: Arrels del Vi, punt de trobada dels millors cellers amb denominació d'origen Empordà, per donar a conèixer els seus brous i que tothom els pugui tastar. L'indret és especial, a la vora del mar Mediterrani i de les ruïnes d'Empúries: diuen que va ser per l'antiga colònia grega per on va arribar el vi a Catalunya. Per això, es donarà l'opció de tastar el mulsum (la versió romana de la beguda). No sé si la tradició del vi té a veure amb la genialitat empordanesa. Desconec si Dalí hi tenia una passió especial, però sí que és cert que moltes de les seves pintures poden semblar imatges sorgides d'al·lucinacions provocades per una ingestió de vi poc mesurada. Que ningú em mal interpreti, admiro el pintor i el que considero és que la seva originalitat és tan gran que costa creure que una ment humana en estat natural sigui capaç d'imaginar unes obres artístiques amb tal immens doll de creació.
He tingut la sort de dur a terme un projecte al voltant de l'obra poètica de Dalí, que ahir es va presentar al Museu de Figueres, en el qual he pogut vincular molts grans cantants que posaran la seva veu al servei dels textos més literaris del pintor. Tots ells s'han sentit seduïts pel que sovint defineixen amb paraules com bogeria, hipersensibilitat, genialitat, somiatruites... Ho han dit estrelles del flamenc com Estrella Morente o Martirio, grans del pop com Ana Torroja, Amaral o el figuerenc Kiko Veneno, rockers catalans com Gerard Quintana, Love of Lesbian o Dolo Beltran i surrealistes de mena com Albert Pla o Pau Riba. També la ballarina Sol Picó, el poeta Enric Casasses, i amics de Dalí, com Alice Cooper o Amanda Lear. Tots ells estaran acompanyats per l'orquestra d'un dalinià fins a la medul·la: Pascal Comelade. Serà únic, com Dalí.
