L'harakiri de Murakami

“Bona nit Barcelona!, com diria Lady Gaga”. Amb aquest to cordial encetava ahir al vespre el seu discurs de recepció del Premi Internacional Catalunya l'escriptor japonès Haruki Murakami al Palau de la Generalitat. Malgrat el posat apocat i tímid, quan li va tocar el torn de prendre la paraula, no va tenir pèls a la llengua a l'hora de carregar durament contra les centrals nuclears i la societat japonesa en general, a la qual va criticar per no haver après la lliçó d'Hiroshima: “Engrescats pel ràpid creixement econòmic, ens hem deixat guiar pel criteri fàcil de l'‘eficiència'
i hem perdut de vista aquest
camí tan important”. Es referia
al camí de desenvolupar una forma d'energia alternativa a la nuclear que va néixer després del desastre de la bomba atòmica. “Aquesta és la segona gran desgràcia nuclear que els japonesos patim en la nostra història, però aquest cop no és que ningú ens hagi tirat una bomba atòmica, hem comès l'error amb les nostres mans, hem fet mal al nostre país, hem destruït la nostra pròpia vida”. Murakami va assenyalar el “sistema corromput” que ha permès que una central així
no invertís prou diners en seguretat, sempre, evidentment, en nom de la rendibilitat econòmica. “A la gent que posa en dubte l'energia nuclear se'ls penja l'etiqueta de ‘somniadors poc realistes'.
I així ara ens trobem com ens
trobem. Els reactors nuclears, que en teoria eren tan eficients, han provocat una situació dramàtica, com si algú hagués
obert la porta a l'infern”.

Però tot no s'acaba amb aquest harakiri simbòlic o aquest mea culpa. Murakami –que
va anunciar que oferirà els 80.000 euros del premi “a les víctimes del terratrèmol i de
l'accident de Fukushima”– va
expressar la seva esperança en una “nova ètica, un nou model” que s'assoleix a través de “noves paraules”. I aquí, els que treballen amb les paraules tenen una gran responsabilitat: “La feina dels
escriptors és somniar. Però encara tenim una feina més important: compartir els nostres
somnis amb la gent”.

Alleugerit perquè la manifestació que tenia lloc a la plaça Sant Jaume no era contra ell –cosa que temia– (en realitat era dels treballadors de l'empresa Alstom) Murakami va tenir unes paraules per a Catalunya: “Penso que seria fantàstic que tant vostès com nosaltres, tant a Catalunya com al Japó, poguéssim formar una ‘comunitat espiritual' oberta, que superi fronteres i cultures”.