Cultura

Crítica

jazz

Big Carrascosa

Si dedicar-se al jazz en els temps que corren és una temeritat que exigeix vocació i empenta, mantenir una big band demana la tenacitat pròpia d'un tità. Repte i determinació que encara fan més meritòria la capacitat del músic Alfons Carrascosa per donar una nova embranzida al seu projecte de Big Acoustic Band (BAB). El cap de setmana passat tres escenaris –el Jamboree, la Nova Jazz Cava de Terrassa i el Vermut Jazz de l'Auditori– han estat testimonis de la progressió d'aquesta formació integrada per alguns dels solistes més consolidats de l'escena del país.

La primera distinció de la BAB però, no l'estableix l'excel·lència dels seus músics –que també– sinó un concepte que defuig de les formes clàssiques del jazz en benefici d'unes estructures que beuen dels registres moderns i contemporanis del gènere. Premisses amb les quals Carrascosa ha escrit noves composicions a l'entorn d'un eix temàtic relacionat amb vuit ciutats que li han inspirat cada un dels temes. Luanda, Like a Bird –dedicada a Nova York–, Números rojos –a Londres– i París van ser alguns dels títols que van sonar durant la primera actuació al Jamboree. Peces que en mans de la BAB i de primeres espases com els saxofonistes Victor de Diego i Xavier Figuerola i el trompetista Guillermo Calliero –espectacular a Speaker, dedicada al periodista esportiu Andrés Montes–, tenen un sabor fresc revulsiu.

Big Acoustic Band
Jamboree (Barcelona), 11 de juny


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.