Una ‘bella molinera' subtil

Jaume Torrent, guitarrista i compositor, de jove ja havia sentit la mancança de no poder tocar amb el seu instrument les grans obres pianístiques del repertori clàssic. I, a la fi, Torrent va fer una versió per a guitarra que, sense trair l'obra de Schubert, li dóna una nova dimensió i possibilita nous efectes i complicitats, com ara les meravelloses Flors seques i la Cançó de bressol del rierol, aquesta amb un final d'una subtilitat insuperable.

El tàndem Torrent-Ferrero fa quatre anys que de manera intermitent va interpretant l'obra en geografies diferents. Ferrero és un tenor d'Albacete que, en veure que li havien catalanitzat el nom de pila, Josep, va dir en un col·loqui postrecital que era “com Iniesta, que entenia prou bé el català, però...” Porta una gran carrera –al matí havien tramès per TV2 la seva actuació a la Damnation de Faust–, va cantar el rol de protagonista en un dels tres repartiments de la darrera Cavalleria rusticana al Liceu i debutarà ben aviat en el rol de Siegmund a La valquíria. La seva interpretació va anar creixent i ens va deixar grans moments en la memòria, del quasi inicial Wohin? al Die liebe Farbe, que va bisar. Una sessió que va ser la joia de clausura de la temporada de cambra del Foment.