Si això és una religió, Déu pare, perdoneu-nos

L'humorista gràfic Carles Romeu, que dissabte rebrà el premi Gat Perich, diu: “No hi ha religió que al cap de quinze dies de fundar-la no estigui declarant la guerra santa”. Aquesta reflexió té a veure amb el fet que la part humanista, de convivència pacífica i generosa, de transcendència i d'alts valors que difonen les religions es dilueix ràpidament en nom del poder i del dogmatisme que sovint les religions utilitzen per a finalitats que poc tenen a veure amb l'espiritualitat i la germanor.

Podrà sonar com una autèntica heretgia, però així ho transmet Nicolás Cortés (l'Hospitalet de Llobregat, 1966) en el seu llibre El Tercer Reich. La religión de la sangre (Azake Ediciones): el nazisme va arribar a mobilitzar milions de persones no només per l'ideari totalitarista de Hitler, sinó també perquè el gran dictador i els seus ideòlegs van aconseguir convertir una idea política en religió.

Una religió, segons Cortés , “arcaica, que va renovar els antics mites pagans”. A banda de filosofies modernes, el nazisme va tirar de veta, com si es tractés de l'oferta d'un gran supermercat, de personatges com Helena Petrovna Blavatsky, una ucraïnesa que va voltar pel món relacionant-se amb cercles esotèrics i que a Nova York va fundar la Societat Teosòfica, amb la qual va difondre la idea de l'existència i necessitat d'una raça de superhomes imprescindibles per dirigir el món.

Spielberg no anava tan errat quan a la primera tramesa d'Indiana Jones els nazis mostren un desmesurat interès per l'Arca de l'Aliança o per trobar el Sant Greal. Francesc Miralles va fer ficció sobre aquest interès a la novel·la El IV Reich que relaciona el Sant Greal amb Montserrat. Les llegendes artúriques també van donar consistència a un brou que bullia a base de mentides històriques disfressades de tradicions.

Altres mitologies que Cortés cita com a falques que van sostenir la ideologia dels nazis, sobretot en el temps del seu expansionisme europeu, són les llegendes nòrdiques. Un univers que va inspirar Wagner, músic que ha servit de banda sonora quan s'ha volgut atribuir una estètica artística a un moviment que només podia lluir l'horror.

Un altre tema que tracta el llibre és el de la simbologia utilitzada pels nazis. Les grans parades militars amb la creu gammada, manllevada d'altres cultures i significacions, van formar part de la litúrgia d'una fe que es basava, com sol passar en totes les religions, en la veneració a un ésser superior.

El Tercer Reich. La religión de la sangre recorre un intens camí de recerca dels aspectes que van més enllà de l'anàlisi política, si bé l'autor va situant històricament els moviments socials i culturals que van facilitar un moment d'hipnosi col·lectiva que va demostrar que la fe cega no sempre mou muntanyes. Ni cal que ho faci.