Pessoa i els seus heterònims
Quim Lecina tanca els actes de l'Univers Pessoa amb el recital ‘Només sé que no sé qui sóc', a Girona
L'any 1989, l'actor i director Quim Lecina va estrenar al Teatre Lliure l'espectacle El banquer anarquista, basat en el llibre homònim de Fernando Pessoa. Des d'aleshores, Lecina és un apassionat de l'obra i figura d'aquest autor i, quan li van proposar de participar en el cicle Univers Pessoa, va pensar que, ja que s'hi posava, potser que mirés de fer alguna cosa exprés, que era perfecte per allargassar l'immens plaer que li produeix treballar amb textos del poeta portuguès. És aleshores que va començar a prendre cos Només sé que no sé qui sóc, un recital que s'estrenarà avui (20 h), a l'auditori Viader, de la Casa de Cultura de Girona. Aquest serà l'espectacle que tancarà el cicle d'actes.
Diu Quim Lecina que no és fàcil vincular Pessoa i la seva obra més enllà dels fados i algun altre detall, però que a ell, sempre que llegeix aquest autor “em ve al cap la música de Bach, concretament la Suite número 1”. És per això que aquesta és la banda sonora, en exclusiva i interpretada en directe, d'aquest espectacle, en què Lecina ha disposat del violoncelista Pau Ferrer, col·laborador habitual de l'actor i veí, com ell, de Rupià, a més de músic talentós i obert a l'experimentació i la barreja de llenguatges artístics. A aquesta parella s'hi ha de sumar Marco Domenichetti, també col·laborador de Lecina, per tal que es fes càrrec de les imatges. Domenichetti, però, també toca la flauta barroca en alguns passatges de l'espectacle.
El recital es basa en Pessoa i els seus heterònims, –desdoblaments del mateix poeta, fruit de la seva “tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació”, segons explicava ell mateix–, en aquest cas els més coneguts: Alberto Caeiro Álvaro de Camps i Ricardo Reis. Lecina comença l'espectacle sent el mateix Pessoa, però gràcies al textos dels seus heterònims i a les imatges projectades per Domenichetti, es va desdoblant i va recitant textos de tots tres. Lecina explica que han pensat l'espectacle de manera que s'adapti a cada lloc on el faran, perquè confien que rodi força. La volta de l'auditori Viader sembla que és perfecta per projectar-hi les cartes astrals, ja que Fernando Pessoa era un gran aficionat a l'astrologia.
