El renec o l'art del floret

Hi ha gent que projecta en l'insult una energia equivalent a la que caldria per arrancar l'anella d'una granada de mà. Són gent impulsiva i poc creativa, tot el contrari del capità Haddock, aquell mariner irascible que a les aventures de Tintin profereix amb mirada nebulosa i dents serrades uns renecs tan fantasiosos i refinats, que són a la interjecció el mateix que el floret en l'art de la guerra. Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899-1996), el traductor al català de les aventures del reporter més llegit de tots els temps, va entretenir-se a recopilar més de 800 paraules i expressions apropiades per reproduir les explosions d'ira dels personatges d'Hergé en un diccionari ben particular que ara publica Acontravent amb un títol exemplar, Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp.

Eulàlia Ventalló, filla d'aquest polític, poeta i periodista republicà que va descobrir els llibres de Tintín a l'exili, explica en el pròleg que el seu pare posava tant d'entusiasme en les traduccions, que no dubtava a consultar amb els pescadors del Port de la Selva, on passava els estius, l'equivalent català més adequat per a les expressions marineres del loquaç capità Haddock, i havia arribat a reunir un glossari tan ampli de paraules obsoletes o poc freqüents, evitant però les que poguessin semblar massa carrinclones o erudites, que el seu treball pot considerar-se una autèntica obra de creació. El professor de llengua de la Universitat de Girona August Rafanell, afirma a l'epíleg que les troballes lingüístiques de Ventalló, “de tan boniques, deixen de ser insults”, són més aviat demostracions d'enginy, intel·ligència i humor, tals com ara “nyèbits de catracòlics del mal rellamp”, el més brillant dels improperis que va inventar per als personatges d'Hergé, segons l'opinió del periodista i tintinaire Salvador Garcia-Arbós en un altre dels textos que acompanyen el diccionari, i això que entre el repertori injuriós de Ventalló figuren algunes delícies com ara “cataplasma de neula remullada”, “ectoplasma de bunyol estrafet”, “extracte de cretí momificat” o “figureta de pessebre amb funda”. El volum es completa amb una aproximació biogràfica al traductor de Tintín des de 1964 de l'historiador Pau Vinyes i Roig, que ja va dedicar-li l'estudi Visca la República!