Adéu a un petit gran festival

El Festinoval va començar fa una dècada com un sentit homenatge a la figura del músic lleidatà Tino Agustí i Vaeza i es va anar transformant amb els anys en un molt vàlid aparador dels nous grups emergents. Però tot el que comença també s'acaba i aquest cap de setmana els jardins dels Camps Elisis de Lleida van viure el final del festival amb alegria i bon ull per les descobertes en una programació per la qual cal treure's el barret. “No volíem créixer per créixer, la nostra meta era celebrar la música i reivindicar el seu paper en el món de la cultura”, comenta Jero Martínez, un dels organitzadors, que afegeix que “estem molt orgullosos com s'ha desenvolupat, però cal cloure un cicle”.

En aquesta darrera edició s'han pogut veure bandes de tots els estils i de totes les procedències d'arreu del país. Com si fos un calidoscopi estilístic, pels tres escenaris situats als Camps Elisis han passat des de bandes metàl·liques, com uns Metal Cambra que mesclen simfonisme amb heavy pirotècnic, fins al hip-hop acústic i reivindicatiu dels In*Digna, les revelacions pop de La Iaia i Inspira, que estan creixent exponencialment dia a dia, la poesia posada al servei de la cançó de Josep Pedrals al capdavant d'Els Nens Eutròfics i les propostes més rockeres que s'estan obrint pas com les de Mine! i Rosa-Luxemburg –ambdues bandes amb un directe cada cop més ferm.

Entre totes les propostes de les maratonianes jornades del festival cal ressaltar els osonencs Obeses, que van oferir un directe sense fissures on només els faltaria donar més pes al repertori propi i no tant a les versions, i la proposta de la banda barcelonina Very Pomelo amb una fusió bastarda d'estils i un directe arrasador.