Inacabable

La Sasha Waltz no te l'acabes mai. La seva força creadora no té límit, encara que es trobi hermèticament tancada dins d'una escenografia negra per totes bandes, com és el cas de Continu, la seva darrera creació. Composada en el marc de la inauguració de dos centres d'art a Berlín, l'obra té molt de contingut plàstic, de paper en blanc per ser dibuixat i també d'història per ser llegida. Definitivament, Continu és un monument complex a l'art i als creadors.

Només hi queda la quarta paret i el sostre, com a fugida, i és així com comença: amb tres ballarins levitant, enganxats d'uns cables que pengen del zenit i en el silenci absolut. Un estat de suspensió previ a l'allau de personatges –ballarins impecables– que formen un grup compacte al voltant de la diferència.

La genialitat de la coreògrafa alemanya es troba en haver convertit aquest ballet en una simfonia musical, tant pel que fa al so dels cossos dels ballarins com per l'articulació del grup a la manera de bandades sonores que escampen el seu poder en conjunts que més tard es divideixen o s'ajunten, es diferencien o es contraposen, entre ells o vers un sol individu. És la lluita de la societat amb els seus components, la que personifica aquesta simfonia de Waltz amb Varese, el creador de la música electrònica avant-la-lettre, i que representa l'esforç de tot artista per vincular-se a la societat i alhora crear amb originalitat.

La segona part de l'espectacle, més lluminosa i contrastada en el ritme dels moviments i en els colors sobre el terra com un llenç blanc, acaba amb una pintura en carbonet i sanguina que dibuixen els peus del ballarins; al·lusió a tot el que cal caminar per construir un nou espai de socialització. Una tasca infinita.