El misteri Denis

La primera pel·lícula de Claire Denis que s'estrena entre nosaltres no respon en absolut al seu títol espanyol. En efecte, Isabelle Huppert interpreta una dona occidental que viu a l'Àfrica, però aquí acaben les similituds, perquè la seva peripècia no té res d'aventurera o romàntica, segons els clixés de Hollywood, sinó que més aviat camina perillosament per la frontera entre l'experiència abstracta i la reflexió política. Denis no és una cineasta acomodatícia: li agrada Hermann Melville –Beau Travail (1999)–, i també el cinema de terror –Trouble Every Day (2001)– i fins i tot la filosofia de Jean-Luc Nancy barrejada amb Stevenson –L'intrús (2004), una de les millors pel·lícules d'aquest segle–. I en aquest sentit, Una mujer en África segueix el seu itinerari amb coherència i coratge. L'enfrontament entre la protagonista, mestressa d'una plantació de cafè, i el seu entorn, convuls i violent, podria donar lloc al clàssic crescendo de violència i destrucció. I ho fa, però a la seva manera: fugint del relat tradicional, avançant a cops de càmera, amb una planificació nerviosa i agressiva que retrata un univers vist com un laberint. A Denis li agrada contemplar personatges que perden el control de la situació i actuen a la desesperada, i això li passa a Huppert quan s'enfronta a les revoltes, a l'aparició d'un personatge estrany pel qual sent una tèrbola atracció… Potser és la metàfora del cineasta modern: com filmar un món cada cop més incomprensible? Denis no té respostes, però sí moltes preguntes. I això és el que la converteix en una personalitat imprescindible del cinema actual, de la mateixa manera que White material –el títol original— és un esdeveniment que cap cinèfil que mereixi aquest nom es pot perdre.