Inventari de l'antic camp català

Entre els anys1923 i 1936, un grup de científics i humanistes va recórrer Catalunya i les Illes Balears. Era l'equip de L'estudi de la masia catalana, un projecte d'investigació impulsat pel mecenes Rafael Patxot i que buscava deixar testimonis escrits, orals i gràfics de les característiques arquitectòniques de les masies catalanes i les possessions mallorquines, així com de les formes jurídiques d'herència i matrimoni, les feines del camp, les tradicions, la llengua, la indumentària, les festes i els costums de la vida a pagès. Els impulsors de l'ambiciós estudi s'adonaven que aquest món que retrataven i que per a ells representava l'essència de la catalanitat i de la família s'estava extingint. “Era un moment de canvis, de plena industrialització i de la primera gran onada migratòria a Barcelona, entre altres fenòmens. Trontollaven moltes coses i es volia buscar el referent de les essències catalanes”, explica l'antropòloga reusenca Montserrat Solà, que ha comissariat l'exposició amb Josep Font. Part del resultat de tot aquell treball ingent, que va quedar bruscament interromput l'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil, es mostra ara en l'exposició itinerant La vida a pagès. L'estudi de la masia catalana, que, produïda per les obres socials d'Unnim i Caixa de Balears, s'ha instal·lat fins al 30 de juliol al Centre de Lectura de Reus. L'exposició, doncs, mostra una part del material que el 2010 es va recopilar en el llibre La vida a pagès. El món perdut de les masies i les professions de Catalunya i les Balears (Magrana Edicions). Un material que havia restat inèdit durant dècades al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), entitat d'on havien sortit els científics que van dur a terme el treball de camp de l'estudi, i que va sortir a la llum pública l'any 1975, quan es va incorporar al CEC un armari que contenia, classificades en àlbums, 7.700 fotografies en fitxes.

Tant a l'estudi com a l'exposició, però, els referents a les comarques meridionals de Catalunya són pocs: “La vida a pagès era diferent a la Catalunya Vella i a la Catalunya Nova. Per als autors del treball, el referent de la masia, de les formes jurídiques i de la figura de l'hereu, per exemple, són els del nord del país i no pas els del sud”, explica Solà. Tot i així, entitats i personalitats de les comarques del sud, com ara el Centre de Lectura de Reus, i el metge i antropòleg Salvador Vilaseca, van rebre aquells anys qüestionaris i enquestes en què se'ls demanaven dades: “He trobat aquesta correspondència en què es llegeix molt clar que la resposta és que aquí no tenim masies, quan se'ls demana quantes n'hi havia al terme”. Montserrat Solà dirigirà una visita guiada per l'exposició el dia 6 de juliol (19.30 h).

A banda de les fotografies, l'exposició inclou també la projecció d'un audiovisual sobre la figura de l'estudiós empordanès Rafael Patxot, considerat, junt amb Francesc Cambó, un dels grans mecenes culturals que ha tingut Catalunya, i que va morir a l'exili l'any 1964.