Vora el mar

El Faraday és un festival molt especial. Els Samitier van recordar que havien fet una de les primeres actuacions en una festa de presentació del Faraday. Els murcians Klaus & Kinski van confessar que es van colar fa dues edicions i que han lluitat fins a poder actuar. El Faraday continua sent un festival acollidor que no entén d'aglomeracions ni massificació, no juga a la lliga dels grans festivals, però hi surt guanyador en tots els balanços anuals. Els castellonencs Litoral, amb la cançó A la vora del mar, van escenificar el maridatge entre paisatge i música, i Sean O'Hagan, líder dels The High Llamas, reconeixia que “Vilanova és un bon lloc per viure-hi”, mentre s'enamorava de l'encant d'estar tocant en un escenari amb vistes a la platja i al mar. The High Llamas va oferir el directe més memorable de la nit invocant l'esperit de Brian Wilson i dels Beach Boys més reflexius amb un repertori evocador, estiuenc i lluminós, però també seriós i reflexiu. Els també britànics The Bluetones es van acomiadar de tota una carrera circulant per la sèrie B del brit-pop, i el grup femení Aias va demostrar que havia millorat el seu directe amb una secció de vents, tot i que encara els queda molt camí per recórrer. Els valencians Polloc van aconseguir aixecar el ritme de la nit gràcies a una base rítmica que els salvava d'un incendi, el que van atiar els Za! amb una dosi de primitivisme i heterodòxia guitarrera per cloure la nit de la manera més salvatge.