Aus i llegendes

Entre les xemeneies de Gaudí i el cel de Barcelona, Pedro Javier González i Horacio Fumero van alliberar la màgia d'uns acords en què conflueixen aromes atlàntiques i perfums mediterranis prenyats d'unes sonoritats que tenen en comú la provinença del sud. Amb el farcell compositiu del contrabaixista Fumero ple de peces pròpies amb noms d'ocell i les falsetas de la guitarra flamenca de González alimentades per llegendes de l'illa de San Fernando i patriarques d'Algesires, els assistents van delectar-se amb la germanor assolida entre els cordatges dels seus instruments. Fins i tot els queixosos pel retard de l'inici i la falta de visió de l'escenari, van sentir-se compensats en part per l'excel·lent ofici i la calidesa que va exhibir aquest duet d'alta volada. L'entesa entre Fumero i González va generar un clima de complicitat que semblava contagiar-se per simpatia. Catedràtic del llenguatge jazzístic, el contrabaixista argentí va abocar saviesa i coneixement sobre les arrels del seu folklore (zambas, tangos, chacareras...), mentre el cum laude de la guitarra flamenca va fer gala de l'elegància i la subtilesa amb què ha ensinistrat un gènere que emana de les entranyes de l'ànima. La societat que han aconseguit establir González i Fumero ha engendrat un meravellós híbrid en què la jondura es revesteix de finezza i el contorn de les sonoritats adquireix una profunditat inusitada. Seria desitjable que l'encert d'aquesta aventura quedés segellat amb un enregistrament que el documenti.