Un escriptor format a l'escola del periodisme
L'editorial Autrement de París prepara la traducció francesa d'‘El convit', la segona novel·la de Pairolí, que va publicar també assaig, dietaris i teatre
Durant una conversa telefònica arran de la publicació d'Octubre, el seu tercer dietari des de Paisatge en flames (1990) i L'enigma (1999), Miquel Pairolí explicava que darrerament el temptava la idea d'“un treball narratiu de tipus memorialístic en què intervindran més els records que la ficció”. Immers en les exploracions del jo que havia lliurat a Octubre i atret cada cop més per la filosofia minimalista dels estoics, arribava dir que la seva màxima aspiració de puresa seria arribar a no haver ja d'escriure algunes escenes de suprema delicadesa com les que havien trobat forma al seu últim llibre, sinó que n'hi hagués prou de sentir-les, de viure-les. Era la culminació, quasi oriental, d'una trajectòria que havia arrencat, quan encara era estudiant de filologia, a la redacció del setmanari Presència, l'any 1976, fent comentaris de llibres, i més endavant, a l'Avui i l'aleshores Punt Diari, al qual ha estat vinculat des dels seus orígens. No va ser, però, fins a mitjan anys noranta, que es va donar a conèixer com a escriptor, amb la novel·la El camp de l'ombra (1995), a la qual seguirien El convit (1998), que l'editorial parisenca Autrement publicarà en breu en traducció francesa, El manuscrit de Virgili (2004) i Cera (2008). La seva fascinació per Josep Pla i Lampedusa van animar-lo a dedicar-los dos assajos avui imprescindibles i introbables, La geografia íntima de Josep Pla i El príncep i el felí, tots dos del 1996, i una recopilació dels seus articles de tema literari serien recollits al volum Exploracions (2006), una mena de cànon personal. Va publicar, a més, una peça de teatre, El retrat de Voltaire (1997).
Un comiat ben preparat, avui al tanatori de Girona
Miquel Pairolí era un home previsor, metòdic i amb prou enteresa, fins i tot al mig d'una implacable malaltia, per deixar ben lligat fins a l'últim detall del seu comiat, que tindrà lloc avui a les 4 de la tarda al tanatori de Girona. Ahir, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, va transmetre a la família de l'escriptor el condol del president Mas i de tots els consellers. Molts amics de Pairolí van acompanyar ahir la seva família al tanatori de Girona, on es preveu que l'acte d'avui sigui multitudinari.
Avui no hi podrà ser el cantautor Raimon, bon amic seu, que el 1999 li va prologar el dietari L'enigma. “És un dels millors escriptors en català dels últims vint anys. He seguit sempre amb molt d'interès els seus llibres i els seus articles. El públic lector encara no s'ha adonat de la qualitat de la seva obra. La seva mort m'ha afectat profundament. És una llàstima enorme que li hagi arribat en un moment de maduresa creativa, perquè tot indica que Pairolí ens hauria pogut deixar encara més llibres molt importants. Em sap molt greu no poder ser al seu enterrament per fer costat a la seva família», va dir ahir el cantant des de Xàbia. “Vam entrar en contacte quan ell em va proposar d'escriure una columna setmanal al Diari de Barcelona i ens vam fer amics. Després vam treballar amb ell i en Jaume Cleries a Literal, un programa en català sobre literatura a TVE. Era un lector atent. Compartir-hi converses sobre llibres i escriptors va ser una experiència magnífica”, va afegir Raimon sobre Miquel Pairolí.
