I vinga sopa, i més sopa...
Que ningú es faci pel·lícules. Sopa de Cabra no ha tingut mai cap estratègia de màrqueting premeditada per vendre els seus concerts. Ho dic perquè hi ha alguns gironins que m'han demanat que els digui que tenen molta barra perquè ahir van anunciar un nou concert a Girona, i que si ho arriben a saber no compren l'entrada per a Barcelona.
Us ho asseguro, com a biògraf i amic personal de la banda, que el quintet (ara quartet, sense el desaparegut Ninyin) sempre ha tingut un comportament intern massa complicat i gens ortodox per preveure res. Costa molt que es posin d'acord. Per això es van separar, entre altres raons.
El seu retorn ha anat pas a pas. Primer van acordar el com: un concert únic al Sant Jordi perquè hi cabés tothom. El que no van preveure mai és que es faria petit i que vendrien totes les entrades en un no res. Llavors van haver de reunir-se de nou i posar-se d'acord per a un segon concert. I com que el van omplir en hores, ja es discutien sobre si fer-lo o no a Girona i al final van concloure que a Barcelona. A la ciutat on van néixer no hi havia cap recinte tan ben preparat per traslladar-hi l'espectacle del Sant Jordi.
El greuge amb els seus paisans els va pesar més. El festival Temporada Alta va fer l'esforç de convèncer els Sopa que el pavelló de Fontajau podia respondre dignament a les expectatives, malgrat que els músics sempre l'han trobat un espai amb condicions dubtoses i amb una acústica nefasta. I què passarà si esgoten les entrades per al dia 30 de setembre a Girona? Doncs valoraran la possibilitat de fer-ne un altre. O d'actuar a Tarragona. O a Lleida. O a les Illes. Les ofertes els plouen de tot arreu. Fins que es plantin i diguin: prou. Ja n'estem farts de Sopa! Què, us ho asseguro, això també passarà...
