The Pepper Pots: avui Girona, demà el món

Diu el seu mànager que The Pepper Pots volen portar la secció de corda que els va acompanyar divendres a l'Auditori també al concert que oferiran dissabte que ve a l'Apolo, tot i que l'escenari de la sala barcelonina no sigui gaire acollidor per a setze músics. «Si ells volen portar les cordes, ho faran», hi afegeix, entre resignat i orgullós. I és justament aquesta determinació, aquesta voluntat de menjar-se el món i de millorar en cada disc, en cada concert, la que ha convertit The Pepper Pots en un grup tremendament professional que, com va dir el presentador, Jordi Subirà –exmembre del grup–, no ha sorgit de Memphis ni de Chicago, sinó de Girona, però no per això són menors els seus mèrits.

Divendres estava prevista la sala simfònica amb capacitat reduïda, però finalment es va omplir gairebé tot l'aforament. Amb un parell de detalls (unes senzilles escales i sobretot un Now! il·luminat que cita el títol de l'últim disc) van aconseguir una escenografia de somni, reforçada pels vestits i els balls de les tres noies, que creaven un perfecte conjunt simètric i la il·lusió d'estar assistint a un renaixement de les Supremes o les Ronettes –homenatjades unes i altres amb versions en clau jamaicana–, mentre la banda sonava tan compacta com el mur de Spector. El grup ha trobat en el soul de sempre –ara renascut comercialment– una via més directa cap a l'èxit i l'han d'aprofitar.