L'estiu a escena
L'ou entre dues pedres
Portaceli fa diana amb un impressionant testimoni sobre l'atrocitat d'una massa manipulada per inèrcies xenòfobes ben recognoscibles
A Carme Portaceli li escau la dramatúrgia centreeuropea. Ens va donar a conèixer Schwab, Tabori, Mayenburg, Jonigk o Jelinek, amb muntatges valents i penetrants. Ara ens descobreix Slobodzianek i aquest llenç cru de la Polònia contemporània, una trasbalsadora La nostra classe, mirall de tants conflictes de la devastadora natura humana.
Quan un país viu sota l'amenaça de ser esclafat pels seus poderosos veïns, el fràgil ou (Polònia) entre les dues pedres (Rússia i Alemanya), corre el risc d'esdevenir l'ou de la serp. L'han covat les lloques del nacionalisme i el catolicisme polonès, expressions de la resistència de l'oprimit front l'invasor, però ja sabem prou com patriotisme i religió condueixen sovint al fanatisme i la discòrdia.
Amb una posada en escena directa i punyent, els personatges s'autopresenten com a companys d'escola i narren els fets que han marcat les seves vides. L'àgil escenografia pren com a motiu els pupitres de la classe on estudien deu amics, cinc jueus i cinc catòlics que circumstàncies externes abocaran a l'odi. Si els catòlics patriòtics seran perseguits per l'ocupació comunista, els jueus seran exterminats amb l'arribada dels nazis, però de la mà dels mateixos conciutadans convertits en delators i braç executor dels crims més execrables. Els deu intèrprets sostenen l'esfereïdora tragèdia amb viva tensió i capacitat camaleònica. Es mouen en mesurades coreografies de taules i cadires, ideades per Ferran Carvajal, que a més incorpora el capellà ludòpata i pederasta que representa l'antisemitisme catòlic inspirador de tants pogroms. Destaca també Rosa Boladeras, violada per jueva; el seu botxí David Bagès, o el seu fugitiu marit, Roger Casamajor.
El format brechtià del muntatge escandeix l'acció amb cançons i balls que interpreten com a autòmats o maniquins, esclaus dels prejudicis que defineix la massa.
Els espectadors restem clavats a la butaca durant l'implacable cercle vital que dibuixa el commovedor muntatge. Un espectacle que t'encongeix el cor i et remena les entranyes. I que fa pensar en realitats tangibles d'aquí i d'ara mateix, quan es guanyen eleccions alimentant la xenofòbia.