Més i més Tàpies
L'exdirector de la Tate Modern, Vicent Todolí, prepara per al 2013 una gran, potser la més gran, exposició retrospectiva del geni català que viatjarà pel món
Antoni Tàpies és un artista fredolic que necessita la calor per crear. “M'agrada anar amb calçotets per l'estudi”. Doncs, bé, un estiu més, l'artista català viu més important ja s'ha instal·lat al seu paradís del Montseny, a Campins, per córrer mig nu pel seu espai de treball i continuar interrogant el món de la creació amb les seves inquietuds perennes. Tàpies, diguin el que diguin, segueix treballant als seus 87 anys. I justament aquest darrer Tàpies, el Tàpies dels últims deu, onze o dotze anys, el Tàpies que no s'ha deixat sotmetre pel seu cos fràgil, serà el que exigirà respecte en l'exposició temporal que prepara per a l'any que ve la Fundació Tàpies. Laurence Rassel i Miquel Tàpies –directora artística i director de la fundació, a més de fill, respectivament–, comparteixen el comissariat d'una exposició que –amb el títol provisional de Tàpies i el cos–, s'obrirà al públic a finals de maig.
Serà un gran moment Tàpies que precedirà un moment Tàpies encara molt més gran. La fundació ha encarregat el comissariat d'una gran, grandíssima, exposició retrospectiva de Tàpies a Vicent Todolí, fins fa poc director de la Tate Modern de Londres. Caldrà esperar fins a l'estiu del 2013 per veure els resultats d'aquest ambiciós projecte que, després de la seva estrena a les sales de la fundació, encararà un viatge de llarg recorregut. La idea és que sigui una exposició d'itinerància internacional i que, molt probablement, arrenqui l'aventura a Llatinoamèrica. Rassel i el seu equip confien cegament en el virtuosisme d'un comissari de gran prestigi mundial, que, això sí, haurà de fer una immersió profunda en l'univers artístic de Tàpies, del que no n'és un expert bregat precisament. “Todolí erigirà el seu projecte mirant, mirant i mirant les obres”, exclama Rassel. Per teixir el seu discurs, Todolí disposarà no només de les obres de la col·lecció de la fundació sinó també del fons particular de la família Tàpies i de col·leccionistes públics i privats d'arreu del món.
Tàpies i la música
Aquests dies de calor moderada, és fàcil imaginar-se Tàpies abstret creant al seu taller de Campins amb música de fons que harmonitza el seu silenci. I és més fàcil imaginar-se'l així ara que altres vegades, perquè la nova presentació de la col·lecció de la Fundació Tàpies fa unes vibrants concessions a la dimensió musical de l'obra de l'artista, incondicional de Bach, Brahms i, sobretot, Wagner, però també de la música concreta, perquè, igual que la seva obra plàstica, s'alimenta de materials de la vida corrent.
En aquesta selecció renovada d'obres de Tàpies (que estarà oberta fins al 25 de setembre), s'ha rescatat una obra històrica clau, Porta metàl·lica i violí, que Tàpies va gestar el 1956, l'època en què el va sorprendre el reconeixement internacional. És una obra d'una potència comunicativa captivadora, que anys més tard l'artista reafirmaria en descobrir la peça musical d'un dels seus compositors més estimats, Variacions per a una porta i un sospir (1963), de Pierre Henry. Tàpies es va extasiar amb la sensibilitat d'una obra musical concebuda a partir de la deformació dels sons d'una porta, que llavors ja era una imatge essencial del seu treball. Demà, dissabte, la porta de Tàpies i la porta d'Henry dialogaran a ben poca distància. En el marc del festival Grec, la fundació ha programat un concert (a la seva seu, a les 19 h) en què el grup Bcn216 i Carlos Gómez interpretaran el manifest de l'anomenada música concreta. Per continuar escoltant Tàpies.