Potter, tremola

Als mags de l'última saga de Harry Potter, que arrasen a la taquilla amb els seus encanteris, però també als nouvinguts pingüins de la nova comèdia de Jim Carrey i a l'extraterrestre Paul els ha sortit un ferm competidor a la cartellera cinematogràfica d'aquesta setmana que està disposat a acaparar l'atenció dels espectadors. És Passi el que passi, el modest film independent català sense subvencions rodat pel gironí Robert Bellsolà, que ha aconseguit colar-se ni més ni menys que amb 12 còpies repartides arreu del territori català i andorrà, i la setmana vinent present a les illes Balears. Tota una proesa digna d'estudi que només es pot explicar per la gosadia –o diguem-ne perseverança– d'un director que, dos anys després del rodatge, ha vist complert el seu somni d'estrenar a la pantalla gran un llargmetratge autofinançat, passés el que passés.

Durant la presentació gironina de la pel·lícula als mitjans, l'autor d'aquesta anunciada “comèdia sex-o-màntica” sobre adults que es comporten com eterns adolescents ambientada a la Girona més rural, no es va tallar a l'hora de fer un clam perquè tothom qui ho vulgui, pugui o es despisti pel camí vingui a veure el seu film, perquè la seva condició de film independent només tindrà continuïtat a la cartellera si el públic respon i passa per caixa.

Durant l'acte de presentació, que va tenir lloc ahir als Ocine Girona, els actors Marcel Dalmau, Carlotta Bosch i Ramon Curós no van parar de donar suport a Bellsolà i elogiar-ne l'obstinació. També, la seva fe en les xarxes socials, que tan bon resultat li han donat fins ara. El que tothom té clar és que, malgrat que el film s'ha fet amb “una sabata i una espardenya”, s'ha aconseguit estrenar-la i fins i tot sortir al mercat internacional. A la pregunta de com s'ha rebut a l'estranger la pel·lícula i si el seu humor era exportable, Bellsolà va destacar com recentment al Festival de Moscou, on es va projectar la sala plena a rebentar no va parar de riure des dels títols de crèdit inicials. “Potser és fer-ne un gra massa, tampoc no fa tant de riure, ni ho pretenia”, va confessar segurament amb certa falsa modèstia.

La carrera comercial de Passi el que passi tot just comença. TV3 n'ha comprat els drets per emetre-la i la seva presència en festivals internacionals està garantida. Fins i tot per allò de la universalitat de la història i amb la voluntat d'obrir mercat (sobretot al sol·licitat mercat llatí), es planteja doblar-la al castellà. Ara per ara, la pel·lícula es pot anar a veure al cinema, l'entrada al qual costa com un cubata. De garrafa, és clar.