Un bon retorn

El pas del temps continua afavorint la producció de Carmen signada per Calixto Bieito, que torna amb set funcions, en bona forma i amb l'energia intacta, per tancar la temporada liceista. Coincidències de la vida, el Don José de fa dotze anys i també de les representacions de tardor, Roberto Alagna, actuava en el Festival de Peralada, on va néixer la primera encarnació del muntatge, mentre que la protagonista prevista tant llavors com ara, Anna Caterina Antonacci, ha tornat a no fer acte de presència. I si forcem encara més les coincidències, aquesta popular òpera amb torero ha estat simultània a l'esperat retorn de José Tomás.

Mai res és ben bé igual en el món de l'espectacle en viu, i a la Carmen de Béatrice Uria-Monzon li han provat els mesos intermedis. Els grans trets definitoris de la seva interpretació es mantenen inalterables, però la presència era més contundent (major familiaritat amb el muntatge?) i el cant, més assertiu i penetrant. El Don José de Fabio Armiliato no va tenir por de forçar al màxim la màquina, massa fins i tot, i si algun excés melodramàtic era sobrer, no li va faltar entrega. Això sí, com a legionari no era gaire creïble. María Bayo va repetir l'èxit de la seva Micaëla, mentre que Kyle Ketelsen esborrava amb facilitat el record del seu mediàtic antecessor amb un Escamillo de gran impacte vocal.

La direcció musical de Marc Piollet no va millorar gaire respecte a les funcions de l'any passat, amb una orquestra a vegades boirosa al costat d'un cor de nou exuberant. Un dubte, però: en aquest context, les veus de les noies del Cor Vivaldi no són massa educades?