“A la creació musical li cal misteri i màgia”

La composició musical pot inscriure's dins un procés racional, però la meva experiència em diu que, la majoria de vegades, no és així. La música surt d'un lloc del meu interior que desconec i, per mi, va més enllà del que significaria un ordre lògic determinat de sons. A la creació musical li cal misteri i màgia, i això és el que busco.

És com quan toques en una església i quan toques en un teatre: el so és completament diferent. El meu piano té un micròfon en el seu interior que es projecta en direccions diferents gràcies a l'electrònica.

Vaig començar a escoltar música que em transportava a altres dimensions. La música amb què somiava, la que em feia viure emocions fortes, m'empenyia a no seguir unes regles determinades, sinó a buscar les meves pròpies regles.

És una música que no omple tots els espais. En deixa de lliures per a la imaginació. Sempre és interessant veure fins on pot arribar la teva música. Quan fa poc, per exemple, vaig escoltar una de les meves composicions, Eros, en el tràiler de la pel·lícula Cisne negro, hi vaig descobrir un element molt poderós.

No va ser pas precoçment. Havia composat amb altres instruments, però vaig descobrir que m'agradava el que sortia de les meves mans i que, a la gent, li agradava el que feia sobretot amb el piano, que és un instrument amb què la meva mare, quan era petit, tocava sovint Chopin i cançons populars franceses.

Crec que sí. De la mateixa manera que un llibre pot tenir diferents lectures, la música també. No m'agraden gaire els ornaments, sóc dels que creu en allò de menys és més.

La música de Radiohead em sembla més complexa i interessant. Coldplay van començar escrivint bones cançons, però aviat van deixar de sorprendre.

La idea del minimalisme repetitiu de Reich és una gran contribució a la història de la música. A Cage el trobo interessant, sobretot com a filòsof.

És un bon amic. M'encanten els sons que és capaç d'extreure i el seu concepte musical, tot i que és més bon compositor que intèrpret.