Festivalaires

El panorama de la cobla en els festivals d'estiu ha acabat prenent un color interessant. El Pau Casals del Vendrell i el de Sabadell ja han ofert les seves propostes, brillants, mentre que en apostar per la sardana sense cobla el Grec té l'honor de ser un dels aparadors més elevats des dels quals es demostra que sardana i cobla, lluny de ser un binomi, representen tot simplement dos fenòmens culturals amb vides paral·leles que poden tenir camins artístics independents.

El Porta Ferrada oferirà una versió diferent d'aquesta tesi amb una doble jornada dedicada a la cobla en què exposarà el binomi tradicional amb una dedicatòria a Juli Garreta, i la faceta més contemporània de la cobla amb una força esperada proposta amb la cantant Névoa. L'origen del festival degà de Catalunya rau precisament en propostes de cobla, i que ara la seva presència no sigui regular el fa semblar contradictori. Més encara quan en l'actual edició no només s'amaguen les dues propostes de cobla al web fins a fer-les gairebé impossibles de trobar, sinó que, a més, en l'apartat d'artistes no hi consten ni les cobles ni Névoa. Com a oblit, és força significatiu, però també hi fa que en aquest any de canvis Peralada hagi optat per dur a terme un concert de cobla un cop ja ha començat el programa oficial. Serà en forma d'un molt oportú homenatge a la Principal de Peralada, tot i que la manca de previsió ha ocasionat que no aparegui ni al programa, ni als anuncis, ni al web. Si no se'n fa publicitat, el respectable ho té difícil per ser-hi, però de tota manera, un gest com aquest sembla indicar que per fi la direcció artística del festival optarà en el futur per dedicar una cura específica a aquest fenomen instrumental. Donada la seva capacitat artística i empresarial, cal deduir-ne sorpreses.